El Poble-sec va començar a edificar-se el 1858, un any abans que s’aprovés l’Eixample de Cerdà, amb cases senzilles per a obrers als peus de Montjuïc. Reformar aquí és entrar en una finca d’aquell temps: es demana la fitxa del carrer, es compta la pujada i es respecta la festa major de juliol. Tot això es comprova abans de signar el pressupost.
El barri ocupa una franja estreta entre la muntanya de Montjuïc i l’avinguda del Paral·lel, que es va obrir el 1894 amb uns cinquanta metres d’amplada i es va convertir en el carrer dels teatres i els cabarets. Els terrenys van quedar fora del pla Cerdà, i des del 1858 els propietaris els van anar parcel·lant per aixecar-hi cases d’obrers a les zones de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran. D’aquesta trama obrera, dels carrers que pugen i de la vida de teatre surten tres condicionants molt concrets: dues finques semblants no són iguals per dins, la logística va costa amunt i el calendari té una festa al juliol.

Cada carrer té la seva història de parcel·la, la seva pujada i el seu veí de teatre. Aquestes són les quatre situacions tipus i la primera comprovació de cadascuna.
Sota un cel ras pot amagar-se un revoltó o una bigueta que val la pena veure. Es fa una cala abans de decidir si el sostre es queda, es baixa o s’obre, i per on passa la instal·lació nova.
Al passatge de Serrahima i en carrers com Margarit o Blasco de Garay hi ha cases amb protecció urbanística. Es consulta la fitxa abans de tocar façana o fusteria exterior; l’interior continua sent teu.
Cada sac de ciment i cada banyera pugen un pendent. La pujada es pressuposta com una partida més i els lliuraments s’agrupen per no repetir viatge.
Una avinguda de teatres que es gita tard. Es decideix quina estança dona a l’avinguda i quina a l’interior, i el vidre s’escull segons l’hora a la qual molesta de debò.
A la reforma integral del pis del carrer de Blai va aparèixer, sota el cel ras, un revoltó català i una paret de maó. Les vam deixar a la vista i la resta del pis es va organitzar al seu voltant.
Va ser una reforma integral de 72 m² i dotze setmanes. En retirar el cel ras van sortir el revoltó i el maó, que es van netejar i es van deixar vistos. Des d’aquell moment el pla va canviar: quan el sostre es queda com està, la instal·lació elèctrica i la climatització es pensen des del principi, perquè ja no hi ha cel ras on amagar-les.
Amb el sostre resolt es va obrir la cuina al menjador, es van fer armaris a mida de terra a sostre, es va posar fusteria exterior nova, splits de climatització i dos banys: un amb mirall rodó i lavabo suspès, l’altre amb dutxa i mampara negra. En un pis d’aquesta superfície es viu bé o malament segons l’emmagatzematge, així que els armaris es van projectar abans que els mobles.
La lliçó val per a qualsevol sostre amb caràcter del barri: no es pinta ni es tapa fins a saber en quin estat està, i s’il·lumina amb lluminàries de superfície o de carril en lloc d’encastar focus en un revoltó.
No es pot encastar un focus al maó. Es fan servir lluminàries de superfície, carril o llum indirecta.
Sense cel ras, la instal·lació baixa per la paret i per regata. Es dibuixa el recorregut sencer abans de picar.
Els splits van a la paret i els conductes, si n’hi ha, s’eviten o es deixen vistos a propòsit.
Es retira el guix vell i la pols solta abans de deixar-lo a la vista.
Al Poble-sec conviuen la casa que es va aixecar per a obrers des del 1858 amb peces que el planejament protegeix. Convé saber en quina ets abans d’obrir res.
Des del 1858 els propietaris van parcel·lar els terrenys del peu de Montjuïc i van aixecar cases senzilles per a obrers. D’aquelles illes van sortir la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran. Segle i mig després, dues façanes semblants poden amagar estructures i instal·lacions molt diferents, i per això el primer pas és trobar la data veritable de l’edifici.
També hi ha peces amb protecció: el conjunt urbà del passatge de Serrahima, amb cases dels anys vuitanta i noranta del segle XIX, i edificis solts amb protecció urbanística en carrers com Margarit i Blasco de Garay. Per a elles es consulta la fitxa abans de tocar façana o fusteria exterior. La pregunta de partida és quin dels tres casos és el teu:
Tres casos i el que canvia a cadascun
Estructura i instal·lació de l’època, fins que una cala digui una altra cosa.
Casa del passatge de Serrahima o de carrers amb edificis protegits. Façana i fusteria es consulten.
Instal·lacions i forjats d’una altra generació. Es confirma l’any amb el cadastre i amb una cala.
El cadastre dona una data, l’estructura n’explica una altra. Es contrasten amb una cala.
Què protegeix i què no: façana, fusteria, escala o pati.
Bigues o revoltó: si estan sans, s’aprofiten; si no, es reforcen abans de carregar res.
El seu recorregut decideix on poden anar el bany i la cuina nous.
El Paral·lel es va inaugurar el 8 d’octubre de 1894, fa uns 2.200 m de llarg i uns 50 d’ample, i durant dècades va ser el carrer dels teatres, els cabarets i les sales de varietats. Continuen dempeus l’Apolo, amb funció des del 1901, i el Condal, de 1903; El Molino va reobrir portes el 2010. Els pisos del seu entorn viuen amb funció de tarda i de nit, i amb una avinguda ampla al davant.
Cap amunt, el barri és una franja estreta enganxada a Montjuïc, i els seus carrers pugen cap a la muntanya. Per a una obra, la pujada no es nota al plànol però sí a la jornada: cada sac, cada banyera i cada caixa de rajoles pugen costa amunt, i no sempre hi ha un lloc proper on aturar el camió. Aquesta pujada entra al pressupost com una partida més, amb els lliuraments agrupats per no repetir el viatge.
La festa major del Poble-sec cau a la segona quinzena de juliol i l’organitza la Coordinadora d’Entitats. El carrer de Blai i la plaça del Sortidor en són els escenaris.
Aquells dies el correfoc dels Diables del Poble-sec arrenca de la plaça del Sortidor, els gegants desfilen fins a la plaça de Navas, la trobada gegantera recorre el Paral·lel i el diumenge al migdia els Castellers del Poble-sec aixequen les seves torres humanes al carrer de Blai.
Si la teva obra és en aquest carrer o a prop de la plaça del Sortidor, aquell cap de setmana és l’únic amb què no es negocia: ni runa, ni sacs, ni ocupació de la via. Ho reservem des del principi i col·loquem aquells dies treballs d’interior amb soroll baix.
Les dates de la festa queden al pla d’obra des de la primera setmana.
Aquell cap de setmana no hi ha sacs ni material apilat al carrer.
El material gran es rep abans o després de la festa.
Acabats i treballs silenciosos per a aquells dies.
Una selecció de reformes al Poble-sec. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Poble-sec, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Entre l’avinguda i la muntanya hi ha pocs metres i molt desnivell, i cada franja demana una comprovació diferent.
Reformem principalment a:
Les illes vora l’avinguda dels teatres, oberta el 1894. Pisos amb funció de tarda i trànsit, on es decideix quina estança dona al Paral·lel i quin vidre demana.
Els carrers que pugen cap a la muntanya. La pujada pesa en la jornada: s’agrupen lliuraments, es puja el material per tandes i cada viatge es compta al pressupost.
Els carrers de Blai i de Blesa, amb la diada castellera de juliol a Blai. Barregen cases de la parcel·lació obrera amb edificis com una casa de 1888 signada per Jaume Gustà i Bondia: es mira la fitxa abans d’obrir.
L’entorn de la plaça que deu el nom a les xemeneies de l’antiga central elèctrica i on acaba una processó de la festa de juliol. Es mira la fitxa i el carrer de cada finca.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Poble-sec: preus, llicències, terminis i ajuts.
No dins del maó. En un revoltó vist s’il·lumina amb lluminàries de superfície, carril o llum indirecta, i la instal·lació elèctrica baixa per la paret. Ho decidim abans de picar, perquè canvia on va cada cable.
Probablement sí: el passatge de Serrahima figura com a conjunt urbà, amb cases dels anys vuitanta i noranta del segle XIX. Tot i això es consulta la fitxa concreta de la teva finca, que és la que diu què cal conservar per fora.
Amb armaris a mida de terra a sostre, projectats abans que els mobles. A la reforma del pis del carrer de Blai, de 72 m², l’emmagatzematge va ser una de les primeres decisions, juntament amb obrir la cuina al menjador.
La del pis del carrer de Blai va durar dotze setmanes, amb sostre recuperat, cuina oberta, fusteria exterior, climatització i dos banys. El termini canvia amb el que aparegui en obrir, per això la visita tècnica mira primer sostres i forjats.
Dins del pis, sí. Al carrer, aquell cap de setmana no: el diumenge al migdia els Castellers del Poble-sec aixequen les seves torres a Blai, i no deixem runa, sacs ni material a la via. Ho fixem al calendari des del principi.
Per tandes, des del punt de descàrrega més proper que permeti el carrer. Agrupem els lliuraments per no repetir el viatge, mesurem el portal i l’escala, i la pujada entra al pressupost com una partida més.
Sí, quan el mur que els separa no és de càrrega o es pot substituir per una llinda calculada. Es comprova amb una cala abans de dibuixar res. A la reforma del carrer de Blai es va obrir la cuina al menjador, i aquesta decisió va canviar l’ús de tot el pis.
Sí, si el que et molesta és el soroll de l’avinguda i dels teatres a la nit. Es proposa vidre laminat de gruixos diferents, ben segellat, i es tracta la caixa de persiana. Es decideix a la visita, escoltant a quina hora es nota més.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Poble-sec i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.