El 1903 es van aixecar aquí tres cases projectades per Bonaventura Conill, i amb els anys bona part de les torres del barri han donat pas a blocs aïllats de luxe. Es reforma el que va sobreviure i el que va venir darrere, des de la torre amb jardí fins als pisos del solar de l’estadi de Sarrià.
El barri va néixer a la segona meitat del XIX amb el nom de Gironella, entre la carretera de Sarrià i el ferrocarril, i va ser sobretot una zona de cases burgeses amb jardí, amb algun nucli de menestrals. Entre el 1906 i el 1916 es va construir la seva estació de tren, avui de FGC, i a la primera meitat del segle XX s’hi van instal·lar diversos camps de futbol. El teixit més antic és al voltant del mercat, entre els carrers dels Vergós i de les Escoles Pies. La resta es va transformar: les torres es van substituir en gran part per blocs aïllats d’habitatges de luxe, i el 1997 l’estadi de Sarrià va deixar lloc al sector de Can Ràbia. És un barri amb edificis de tres edats, i la reforma comença per saber en quina ets.

Responen a les tres edats del barri i a un tipus d’encàrrec dels pisos grans: la peça especial.
El que queda de les cases del primer barri: jardí, plantes de sostre alt i de vegades golfes. Es comença per la fitxa de catàleg i per l’envolupant, i el jardí es dibuixa alhora que la casa.
Superfícies grans amb diverses zones d’aigua, aixecades per ocupar el lloc d’una torre. La reforma sol ser de redistribució i acabats de primera, i es recolza en el plànol de sanejament abans que en el catàleg de sanitaris.
Edificis aixecats des del 1997 amb la normativa d’aleshores. Hi ha poca estructura per comprovar i molta instal·lació i acabat per actualitzar: quadre elèctric, lampisteria, fusteries i aïllament acústic.
Una sala de billar, un bany amb plantes, un mur de pedra. Quan cada estança té un material protagonista, la feina és que cadascun funcioni tècnicament i no només a la foto.
Les Tres Torres és un barri petit amb tres edats d’edifici. De quina és la teva depèn quasi tot el que hi ha darrere la paret.
Els primers veïns van ser burgesos amb casa i jardí. El 1903 Climent Mas i els germans Romaní van encarregar a Bonaventura Conill tres cases als terrenys de la finca de la Nena Casas, al costat del carrer de Gironella, i poc després es va obrir l’estació del ferrocarril de Sarrià. El teixit més antic es concentra al voltant del mercat, entre els carrers dels Vergós i de les Escoles Pies.
Amb els anys, aquelles cases van ser substituïdes en gran part per blocs aïllats d’habitatges de luxe. I al barri hi va haver l’estadi de Sarrià, que el RCD Espanyol va inaugurar el 18 de febrer del 1923 i en el qual va jugar fins al 21 de juny del 1997. Es va enderrocar el 20 de setembre d’aquell any amb 78 quilos d’explosius per construir-hi pisos d’alt nivell, el sector de Can Ràbia.
Tres edats, tres maneres de reformar:
Què s’espera darrere la teva paret segons l’edifici
Del primer barri burgès. Fitxa de catàleg, envolupant i jardí abans que els acabats.
Aixecat on hi havia una torre. Pisos amplis amb diverses zones d’aigua i comunitat amb normes pròpies.
Construït a partir del 1997 sobre el solar de l’estadi. Edifici relativament jove.
El cadastre diu a quina edat pertany la teva finca i què es pot esperar de les seves instal·lacions.
Quines finestres es canvien i quines es deixen, segons a quin carrer o pati donin.
En un pis ampli amb diversos banys, el seu recorregut mana sobre el projecte.
Mesures i normes d’ús, per saber què entra i a quina hora.
Quan un pis gran es planteja com una casa, cada estança té el seu protagonista. El repte no és triar-los, sinó fer-los conviure.
Al carrer dels Vergós vam reformar un pis de 200 m² en 18 setmanes amb una idea clara: a cada estança mana un material, pedra, fusta o plantes, i l’obra consistia que cadascun funcionés tècnicament, no només a la foto.
El bany principal té un jardí vertical que ocupa tota una paret, emmarcat per roca esculpida, amb una banyera exempta sobre un llit de còdols blancs. Perquè les plantes i el vapor convisquin va caldre resoldre impermeabilització i ventilació abans que qualsevol altra decisió. El rentamans és una llosa de pedra grisa en voladís sota un mirall de marc ondulat, i la dutxa, una paret de pedra en tires darrere el vidre.
Al dormitori, un mur de pedra natural de banda a banda fa de capçal. La sala d’estar porta terra de fusta en espiga i un pilar folrat de fusta. I la sala de billar combina bigues fosques, maó gris, un moble bar de roure i una barra massissa feta a mida. Fusteria fosca a mida i il·luminació de carril tanquen el conjunt.
Impermeabilització i ventilació resoltes abans de triar les plantes.
Al capçal, al rentamans en voladís i a la dutxa, amb un paper diferent a cada lloc.
Bigues fosques, maó gris i una barra de roure feta a mida.
Espiga a la sala d’estar i fusteria fosca a mida, amb llum de carril.
Els blocs aïllats que van substituir les torres són comunitats amb ascensor, escala i zones comunes de nivell. En un pis de 200 m², amb pedra, fusta a mida i marbres, entren i surten càrregues pesants durant moltes setmanes, i això es pacta abans de començar.
Amb l’administrador acordem l’horari de soroll, l’ús de l’ascensor, la protecció d’escala i portal, el punt de càrrega i per on baixa la runa. Les peces de pedra i de fusteria a mida tenen terminis de fabricació llargs, així que el calendari es fa a l’inrevés: primer la data en què ha d’arribar el que no pot esperar i després l’obra que ho rep.
Si la reforma toca alguna cosa de la comunitat, com baixants, façana o terrassa, cal també l’acord que marquin els estatuts. Millor saber-ho a la visita que descobrir-ho amb el material ja al portal.
Els límits de les Tres Torres són vies grans: Via Augusta, la Diagonal, l’avinguda de Sarrià, Ganduxer. El que passa a l’altre costat de la finestra pesa en el projecte.
Via Augusta segueix el traçat del tren de Sarrià. Primer va passar a nivell, després en rasa, i es va cobrir el 1927 fins al carrer de Muntaner i el 1953 fins a Sarrià. Avui aquesta línia, de FGC, corre sota l’asfalt i a dalt queda una de les avingudes del districte.
Per a una reforma això no canvia l’interior, però sí dues decisions. La finestra: les façanes que donen a una avinguda demanen vidre i fusteria amb prestacions acústiques i una caixa de persiana ben tractada, i les que donen a un pati o a un carrer interior, menys. I la logística: amb avingudes per límits, el vehicle d’obra s’organitza en carrers laterals i el material pesant puja per l’ascensor amb horari pactat.
Ho comprovem a la visita, peça a peça: a què dona cada finestra, quines es canvien i per on entra el camió, amb un pla per escrit.
Avinguda, carrer interior o pati. Decideix el vidre i el pressupost.
Si es deixa com estava, el soroll entra pel calaix tot i que el vidre sigui nou.
On s’atura el vehicle sense ocupar l’avinguda.
Franges de pujada per al material pesant, pactades amb la comunitat.
Una selecció de reformes a les Tres Torres. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a les Tres Torres, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és petit i es reparteix entre tres edats d’edifici. La finca, més que el carrer, decideix la reforma.
Reformem principalment a:
El tipus de casa de les tres que Bonaventura Conill va projectar el 1903 al costat del carrer de Gironella. Reforma de casa sencera, amb fitxa de catàleg i jardí inclosos.
L’eix per on corria el tren de Sarrià abans de cobrir-se el 1927 i el 1953. Pisos amplis al llarg del traçat, amb l’avinguda com a soroll de fons.
El parc del Turó que dona nom a la zona queda ja al barri veí, Sant Gervasi-Galvany. D’aquest costat del límit manen els pisos amplis dels blocs que van substituir les torres.
El límit del barri el marquen carrers com Bonaplata, Font Coberta i el passeig de Manuel Girona. Torres i blocs conviuen en una franja a mig camí entre Sarrià i Sant Gervasi.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a les Tres Torres: preus, llicències, terminis i ajuts.
Sí, si abans es comproven la càrrega del forjat i l’aïllament cap al pis de baix. En un pis de 200 m² al carrer dels Vergós en vam fer una amb bigues fosques, maó gris i moble bar de roure. Una taula de billar pesa, i això es calcula abans de comprar-la.
Sí, si el bany s’impermeabilitza i es ventila pensant en elles des del principi. Al nostre pis dels Vergós el jardí vertical ocupa una paret completa al costat d’una banyera exempta, i al darrere hi ha impermeabilització i ventilació resoltes perquè les plantes i el vapor convisquin.
Més acabats i instal·lacions que estructura. Els edificis es van aixecar a partir del 1997, amb la normativa d’aleshores, així que no hi ha forjats històrics per desxifrar; sí que convé revisar quadre elèctric, lampisteria, fusteries i aïllament acústic. La visita ho confirma peça a peça.
Sí, i cadascuna arrenca per la seva fitxa. El barri va néixer amb cases burgeses amb jardí, com les tres que Conill va projectar el 1903, però bona part es va substituir per blocs aïllats de luxe. Si la teva continua dempeus, es comprova si està catalogada i què es protegeix abans de parlar d’ampliar o de tocar la façana.
Sí, però cada material demana la seva preparació. La pedra d’un bany necessita impermeabilització al darrere, la fusta necessita controlar la humitat de la base i de l’ambient, i l’aigua, desguassos i ventilació ben dimensionats. Al pis dels Vergós la feina va ser que cada material funcionés tècnicament, no només a la foto.
Depèn més del nombre de peces a mida que dels metres. Al pis dels Vergós, de 200 m², van ser 18 setmanes, amb pedra, fusteria fosca a mida, terra de fusta en espiga i un bany amb jardí vertical. Després de la visita, el calendari del teu pis queda per escrit abans de començar.
Sí, i convé fer-ho abans del primer dia. Es pacten l’horari, l’ús de l’ascensor, la protecció d’escala i zones comunes i per on baixa la runa. Si l’obra toca elements comuns, com façana, pati o baixants, cal també l’acord que marquin els estatuts.
Sí, si el soroll de fons és el que t’incomoda. Les façanes que miren a una avinguda demanen vidre laminat de fulls desiguals, un marc ben segellat i la caixa de persiana tractada; les que donen a un pati o a un carrer interior gairebé mai ho necessiten. Es decideix finestra per finestra a la visita, i el tren que passa sota Via Augusta no entra en l’equació.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a les Tres Torres i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.