Hostafrancs es va omplir de fàbriques i de veïns a finals del segle XIX, i el barri continua girant al voltant d’un mercat de ferro del 1888 i d’un carrer, la Creu Coberta, que no baixa el ritme. En la reforma d’un pis això es tradueix en sostres alts que no convé abaixar, escales compartides i una festa major a l’octubre. Es veu a la primera visita, abans que hi hagi pols.
El nom ve d’una fonda que Joan Corrades i Bosch va comprar el 1840 i va batejar amb el del seu poble, Hostafrancs de Sió, per als viatgers del camí ral que arribaven quan les portes de la muralla ja eren tancades. Aquell camí és avui la Creu Coberta, un dels carrers amb més comerç de Barcelona. El 1888 el barri va inaugurar el seu propi mercat, el Mercat d’Hostafrancs, obra d’Antoni Rovira i Trias, perquè les fàbriques havien multiplicat la població. D’aquell Hostafrancs solen quedar finques de finals del XIX amb sostres alts i escales estretes, i un teixit tan compacte que reformar és, abans que res, no molestar el veí.

Quatre situacions habituals al barri, cadascuna amb una decisió que convé prendre abans que arribi el primer paleta.
Una alçada generosa convida a cobrir-ho tot amb cel ras per amagar instal·lacions. Abans d’abaixar res s’estudia per on poden passar els conductes i es decideix quanta alçada lliure s’està disposat a perdre.
En un bany petit funciona millor un únic pany decoratiu que quatre parets amb dibuix. Es tria la paret que es veu en obrir la porta, es fa el replanteig de tot el disseny i la resta es deixa llisa i mat.
Aquí el veí és a un envà, i la pols i el soroll arriben a tot l’edifici. S’avisa per escrit amb dates, es protegeix l’escala de portal a porta i es concentren els enderrocs en pocs matins.
La setmana de Sant Àngel Custodi porta mercat medieval i balls al carrer. No es programen sacs ni lliuraments de material aquells dies, i l’obra d’interior continua amb soroll moderat.
En un bany de la Creu Coberta vam posar un sol pany de rajola tridimensional en blanc i negre i vam deixar la resta en negre mat llis. Funciona perquè el relleu només llueix si no té competència.
Una rajola amb relleu delata qualsevol desnivell. En una peça llisa un ressalt petit passa desapercebut; en una amb volum, la llum rasant el dibuixa des de la porta. Per això aquell bany es va col·locar amb anivelladors de falca i sense treure’ls fins que l’adhesiu va curar del tot.
El dibuix geomètric obliga a fer el replanteig de tot el pany abans d’enganxar la primera peça, perquè el patró tanqui als dos extrems i no acabi amb mig cub tallat contra el sostre. La resta del bany va en negre mat i llis a propòsit: si totes les parets tinguessin relleu, cap destacaria. Tres setmanes d’obra van donar un bany amb un sol gest fort.
La primera decisió és en quina paret va aquest gest, i hi ha tres candidates:
On posar el pany decoratiu
L’aigua l’esquitxa i la mampara el talla. Es veu de costat i s’embruta abans.
Competeix amb el mirall, l’aixeteria i la llum del moble. El dibuix es perd darrere dels objectes.
Una superfície sense interrupcions, davant de qui obre la porta.
Es deixen posats fins que cura l’adhesiu. Retirar-los abans deixa ressalts entre peces.
Es dibuixa el pany en sec abans d’enganxar, perquè el patró tanqui als dos extrems.
La resta de superfícies, planes i mates, perquè el dibuix no tingui rival.
Un focus o una finestra que entri de costat dibuixa el volum, i alhora delata cada defecte de col·locació.
El Mercat d’Hostafrancs és de ferro i el va projectar Rovira i Trias; les reformes dels vuitanta i noranta el van partir en dues plantes. És una lliçó útil per a qualsevol sostre alt del barri.
El mercat es va inaugurar el 1888 per abastir un barri la població del qual havia crescut amb les fàbriques. És arquitectura de ferro, està catalogat com a bé cultural d’interès local i, després de les reformes dels anys vuitanta i noranta, el seu interior es divideix en dues plantes, amb la qual cosa la llum natural deixa d’arribar a les parades. És el que passa quan es parteix un espai alt sense pensar en la llum.
En un pis de finca de la zona, l’equivalent és el cel ras. S’abaixa mig metre per amagar un conducte d’aire o la instal·lació elèctrica, i la sala d’estar perd alçada i la llum de la part alta de la finestra. Abans d’acceptar-ho busquem un altre recorregut: un calaix només al perímetre, cables per regata o les instal·lacions agrupades on fan menys nosa.
Si el sostre original té motllures o un forjat que mereix veure’s, es conserva i les instal·lacions van per un altre lloc. Si cal abaixar-lo, es fa a les estances de pas, el passadís i el bany, i no a la sala d’estar on passes les hores.
Es mesura amb la reforma acabada, terra i sostre inclosos, no amb la d’avui.
Per on poden passar l’aire i l’aigua sense creuar la sala d’estar.
Abaixar només la vora de l’estança deixa el centre a tota alçada i sovint n’hi ha prou.
Motllures, bigues o forjat sa es conserven en lloc de tapar-se.
Hostafrancs té unes 41 hectàrees i uns 16.000 veïns el 2021, encaixats entre la Gran Via, el carrer de Tarragona i Sants. És un teixit atapeït, de finques entre mitgeres i escales que es comparteixen a diari, on el pis del costat sol ser a l’altra banda d’un envà.
La conseqüència per a l’obra és que el soroll i la pols viatgen per tot l’edifici. Per això, abans de començar, avisem per escrit els veïns amb les dates d’enderroc, protegim l’escala des del portal fins a la teva porta i reservem els treballs més sorollosos per a uns quants matins seguits. És millor una setmana intensa que tres mesos de cops solts.
En un edifici així, una reforma ben portada es nota sobretot a l’escala: com està el replà quan acaba la jornada i si la runa ja ha sortit.
Hostafrancs celebra la seva festa major entre finals de setembre i principis d’octubre, al voltant de l’1 d’octubre, dia del seu patró.
La festa barreja tradicions pròpies: la Fira de la Magrana, un mercat d’aire medieval amb benedicció de magranes el diumenge; el Ball de Rams, que l’Esbart Ciutat Comtal va recuperar el 1995, i un ball de diables amb foc que els Guspires de Sants van renovar el 2009. L’organitza la Federació d’Associacions, Entitats i Comissions d’Hostafrancs.
Per a una reforma, aquests dies són els que reservem per a l’interior. No planifiquem ocupació de via, sacs ni lliurament de material aquella setmana, i el soroll fort es desplaça als dies anteriors o posteriors. Si la teva obra acaba per aquestes dates, ho parlem en fixar el calendari.
Es consulten en preparar el calendari, no la vigília.
El material gran arriba abans o després, mai en plena festa.
Enderroc i talls fora de la setmana gran.
Se’ls explica quins dies hi haurà obra i quins no.
Una selecció de reformes a Hostafrancs. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Hostafrancs, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és petit, però entre el mercat, el carrer comercial i la vora amb Sants canvien la finca, el portal i la manera de treballar.
Reformem principalment a:
Els carrers que envolten el Mercat d’Hostafrancs, entre la Creu Coberta, Hostafrancs de Sió, Vilardell i Àliga. Pisos amb comerç al voltant, repartiment d’hora i portals compartits.
L’antic camí ral, avui l’eix comercial del barri, on hi ha també la seu del districte de Sants-Montjuïc. Es planifica l’entrada de material amb la franja de repartiment i es mesura cada portal.
El teixit residencial de l’interior d’Hostafrancs, de finques entre mitgeres. Aquí la reforma es decideix a l’escala: avisos als veïns, horaris i protecció de les zones comunes.
El límit amb Sants. Entre una finca del 1890 i un bloc del segle XX canvien la instal·lació, el forjat i les baixants, així que el primer és esbrinar l’any real de l’edifici.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Hostafrancs: preus, llicències, terminis i ajuts.
Pots, però convé fer-ho només on no perdis llum. Mesurem l’alçada lliure amb la reforma acabada i busquem un altre recorregut per a les instal·lacions: calaix perimetral, regata o agrupació al passadís. A la sala d’estar preferim conservar l’alçada que té.
Sí, si la resta del bany és llisa. Un únic pany amb relleu a la paret que es veu en entrar funciona millor que quatre parets amb dibuix, perquè l’efecte es perd quan tot competeix. En un bany de la Creu Coberta ho vam resoldre així, en negre mat amb un pany tridimensional.
Perquè cap peça quedi més alta que la veïna. En un relleu, la llum rasant dibuixa qualsevol ressalt, així que es col·loca amb anivelladors i es deixen fins que l’adhesiu cura. Retirar-los abans arruïna la superfície que has pagat.
Al bany de la Creu Coberta van ser tres setmanes. Pesa més el replanteig del dibuix i el curat de l’adhesiu que l’enderroc, de manera que no convé escurçar-ho per lliurar abans.
Sí, dins del pis i amb soroll moderat. La festa cau al voltant de l’1 d’octubre, dia de Sant Àngel Custodi, i aquella setmana no ocupem la via, no deixem sacs ni rebem material gran; ho desplacem als dies anteriors o posteriors.
Amb avisos per escrit, horaris i protecció. Els diem quins dies hi haurà enderroc, protegim l’escala des del portal i agrupem el soroll fort en pocs matins. Traiem la runa cada tarda perquè el replà quedi lliure.
Les que millor aïllin del soroll de fons d’aquests carrers: vidre laminat de gruixos diferents, ben segellat al forat i amb la caixa de persiana tractada. Ho decidim amb la visita, escoltant a quina hora molesta més.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Hostafrancs i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.