Horta va ser un municipi propi fins al 1904, amb més de cinquanta masies i aigua de sobra. Això explica el que et trobes avui: pous i safareigs que es conserven, cases catalogades al costat de blocs dels seixanta i humitats que vénen del terreny i no de la baixant. Ho comprovem a la visita, abans de dibuixar res.
Sant Joan d’Horta va viure segles de l’aigua: adoberies, safareigs i una fàbrica de midó. El 1904, en annexionar-se a Barcelona, ja era lloc d’estiueig i moltes masies s’havien convertit en cases senyorials. A partir dels cinquanta van arribar els blocs, que van ocupar el lloc de torres i cases unifamiliars. Avui un mateix carrer pot barrejar una casa amb pou, una finca dels seixanta i un edifici recent. Per això la visita aquí comença amb dues preguntes: quina protecció té el teu edifici i per on corre l’aigua al teu terreny.

Surten de com va anar creixent el poble: l’aigua primer, les cases senyorials després i els blocs al final.
És la casa de les bugaderes del carrer d’Aiguafreda, on cada habitatge tenia el seu pou i el seu safareig per a la roba de Barcelona. Hi ha cases catalogades, així que la reforma va cap a dins: es conserva la peça de l’aigua, s’atén la humitat que puja del terra i es demana la fitxa abans de tocar el que dona al carrer.
Estances grans, murs gruixuts i ampliacions de diverses èpoques. Abans de pressupostar esbrinem quina part és l’original i què es va afegir després, perquè cada tram porta la seva pròpia estructura i la seva pròpia instal·lació. Es rehabilita el que ho mereix i es refà el que no.
Blocs dels cinquanta i seixanta sobre un vessant, de vegades enganxats a una casa baixa. La reforma és sobretot interior: baixants, instal·lació elèctrica i distribució. El que demana cura és la mitgera amb la casa del costat.
Torre o casa amb terreny a la part alta, on l’aigua baixa pel vessant i busca el mur soterrat. Es drena i s’impermeabilitza primer, i només després es pensa en acabats, jardí i terrassa.
En poques illes conviuen el poble annexionat el 1904 i la ciutat que el va envoltar. Cada costat es reforma amb una regla diferent.
El nucli antic conserva l’estructura del poble al voltant de la plaça d’Eivissa, i dins seu el carrer d’Aiguafreda té la consideració de bé amb protecció urbanística. Quan el districte va intervenir a l’illa de les Bugaderes, les cases d’aquest carrer i la masia de Ca l’Eudald es van mantenir, i ja estaven catalogades, mentre que altres cases rústiques de la mateixa illa, sense protecció, es van enderrocar en part.
La protecció del nucli no s’esgota aquí. La premsa local va situar el 2019 el pla del districte per protegir el nucli antic d’Horta, i fins i tot es va arribar a anunciar una suspensió temporal de noves llicències d’obres a la zona mentre es definien estratègies d’intervenció. Són mesures que canvien amb el temps, així que no donem res per sabut: demanem la informació urbanística vigent de la teva parcel·la abans de projectar res.
Fora del nucli, el panorama és un altre. Des dels cinquanta es van enderrocar torres i cases unifamiliars per aixecar blocs, i allà la reforma interior és més senzilla. El que es mira primer depèn d’on sigui casa teva:
Què es mira primer segons on sigui casa teva
Fitxa del catàleg, façana, pou i safareig. El que està catalogat i el que es veu des del carrer es consulten abans de dibuixar.
Quina part és original, què es va ampliar i quina estructura porta cada tram.
Baixants, instal·lació elèctrica i la mitgera amb la casa baixa del costat.
Catàleg, entorn de protecció i planejament vigent, amb data. El que valia fa un any pot haver canviat.
Es conserven i es miren per si continuen connectats a la xarxa. No es cieguen per costum.
Què hi ha a l’altre costat, quina alçada té i si la teva paret és la que queda a l’aire.
Quin material, color i despeç tolera la façana: es comprova abans de la comanda, no quan arriba la finestra.
Horta va tenir aigua de sobra, i aquesta riquesa s’anomena humitat quan ningú no mira d’on ve.
Entre el segle XVII i ben entrat el XX, bona part de la roba de la gent acomodada de Barcelona es rentava a Horta. Les bugaderes recollien la roba bruta el dilluns i la retornaven neta el dissabte, cadascuna al safareig de casa seva, alimentat pel pou de la casa. Sota els horts del carrer d’Aiguafreda corria també el torrent de Carabassa.
Per a una reforma això significa dues coses. La primera: on hi va haver un pou a cada casa, l’aigua és a prop, i és lògic que les plantes baixes i els murs soterrats ho notin, amb salnitre, pintura que es desprèn i sòcols foscos. La segona: pou i safareig són peces amb valor propi, i l’últim que fem és tapar-los per comoditat.
A la visita busquem primer la humitat: on comença, fins a quina alçada puja i si ve del terra, d’una filtració lateral o d’una baixant. Amb la causa clara es decideix si n’hi ha prou de tractar el mur, si cal un drenatge perimetral o si cal aixecar la solera. Pintar a sobre, mai.
Una línia a un pam del terra apunta a capil·laritat. Una taca alta, a una filtració o a una baixant.
Es netegen i es cobreixen de manera que puguin tornar a obrir-se, sense trencar-ne la fàbrica.
Pendent cap a fora i desguàs, abans de canviar el paviment que ho tapa.
Es deixa transpirar. Un arrebossat de ciment tancat atrapa l’aigua i la fa pujar més.
Un bany amb porcellànic de gran format es guanya o es perd a sota, abans de col·locar la primera peça.

En un habitatge del carrer de Lisboa, a Horta, vam reformar tres banys complets en unes sis setmanes. Vam revestir parets i terra amb porcellànic de gran format de veta tipus Calacatta i vam aixecar dutxes d’obra amb banc, desguàs lineal i fornícules emmarcades. Les mampares porten perfileria daurada i l’obra inclou una banyera d’ònix.
El que decideix el resultat no es veu al final. Amb un panell gran, qualsevol ondulació del suport es nota a la junta, així que el parament es deixa pla abans de col·locar. A la dutxa d’obra el terra cau cap al desguàs lineal en un únic pla, i la làmina impermeable puja per les parets abans que entri el primer porcellànic. El banc es resol com un cos d’obra, impermeabilitzat igual que la resta, i no com una peça enganxada després.
Una dutxa amb banc treu superfície útil. Per això el bany es dibuixa amb el banc dins, no s’afegeix quan el plat ja està demanat.
Es rectifica la paret amb regle abans de col·locar; el gran format no perdona ondulacions.
El terra de la dutxa cau cap al desguàs lineal en un sol pla, sense bassals a les cantonades.
La làmina puja per les parets i embolcalla el banc abans de qualsevol revestiment.
Es demanen amb el porcellànic, perquè color i gruix combinin a cada unió.
Allà on un bloc va substituir una torre, la finca nova va quedar enganxada a cases baixes que continuen dretes. Si el bloc sobresurt per damunt de la casa veïna, la mitgera queda exposada com una façana sense acabat de façana, i pot ser la paret més freda i humida del teu habitatge.
Abans de proposar res mesurem què hi ha a l’altre costat i a quina alçada acaba la casa baixa. S’aïlla per dins, es resol la condensació i s’evita obrir una regata contra aquesta paret sense avisar el veí, perquè la mitgera és dels dos.
La coberta de la casa baixa és l’altra meitat del problema. Una teula que vessa contra la paret del bloc deixa una unió que s’ha de revisar amb el veí i repassar a cada obra, no només a la nostra.
Una selecció de reformes a Horta. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives a Horta, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El poble cap en pocs carrers, però cada zona demana la seva pròpia primera visita.
Reformem principalment a:
La plaça d’Eivissa i els carrers del voltant, amb el carrer d’Aiguafreda com a peça protegida. Fitxa del catàleg, pous i safareigs, i una consulta al planejament abans de dibuixar res que es vegi des de fora.
El jardí neoclàssic més antic que es conserva a la ciutat, començat el 1794 en una finca dels marquesos d’Alfarràs. Al voltant hi ha cases i pisos amb finestres al verd: més llum demana millor fusteria, i això es calcula amb la façana al davant.
Cases i torres amb terreny al vessant, on l’aigua baixa pel jardí fins al mur de la casa. Es mira el drenatge i el mur soterrat abans que l’interior.
Cap al Carmel els carrers pugen i l’accés pesa més que el disseny: es mesura l’escala i el portal abans de comprar banyera, mampares o plaques grans.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Horta: preus, llicències, terminis i ajuts.
Mirant la fitxa d’aquella parcel·la al catàleg de patrimoni i el planejament en vigor, amb la referència cadastral al davant. Al nucli hi ha edificis catalogats, com les cases del carrer d’Aiguafreda, i les mesures del districte han anat canviant. Ho revisem abans d’anar-la a veure i t’expliquem per escrit què es pot tocar per fora.
No, i el normal és conservar-los. Són part del que fa diferents les cases d’Horta i, si la casa està catalogada, poden formar part del que es protegeix. Es netegen, es comprova si el pou continua rebent aigua o el desguàs de la casa i es cobreix de manera que pugui tornar a obrir-se. Cegar-lo per comoditat és l’últim que faríem.
Pot ser-ho. En una zona amb tanta aigua com Horta, una taca que comença a un pam del terra apunta a capil·laritat, i una taca alta, a una filtració o a una baixant. S’obre una cala, es mesura i només aleshores es decideix si n’hi ha prou de tractar el mur o cal drenar la solera. Pintar a sobre no arregla res.
Que pot ser la paret més freda i humida de l’habitatge. Quan el bloc sobresurt per damunt de la casa veïna, aquesta mitgera queda exposada com una façana sense acabat. S’aïlla per dins, es resol la condensació i s’avisa el veí abans d’obrir una regata contra ella.
Ho diuen la fitxa i el planejament d’aquella parcel·la, no una opinió. Al nucli antic d’Horta el districte ha anat protegint amb més intenció, així que abans de dibuixar una ampliació demanem la informació urbanística vigent. Si la resposta és no, la casa guanya metres reorganitzant l’interior.
Si el bany té espai per a ella, sí: no hi ha plat que substituir i queden menys juntes per netejar. El banc i el desguàs lineal mengen superfície, així que es dibuixen junts des del plànol. Al carrer de Lisboa vam reformar tres banys així, amb porcellànic de gran format i mampares de perfil daurat.
Dibuixar-la primer. La nostra arquitecta tècnica fa un aixecament amb mesures reals, s’obren cales en murs i forjats per veure de què està feta cada ampliació i, si la reforma toca estructura, es tramita amb projecte tècnic i llicència. Amb això es pressuposta sobre l’existent i no sobre una suposició.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Horta i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.