Al Putxet hi ha dos barris separats per una ronda: a dalt, el turó i les torres que es van substituir per pisos; a baix, el Farró, de cases baixes amb pati i passatges. La reforma comença per saber de quin costat de la Ronda del General Mitre ets.
El Putxet és un turó petit, un dels set que es compten a Barcelona, on des del 1870 es van aixecar torres d’estiueig per a la burgesia que sortia de la ciutat vella. El tren, el metro i el tramvia el van convertir en barri d’habitatge permanent, i des de la segona meitat del segle XX moltes torres es van substituir per pisos: és el barri més dens del districte, amb 345 habitants per hectàrea el 2015. A l’altre costat de la Ronda del General Mitre hi ha el Farró, que porta el nom de Silvestre Farró, qui hi va aixecar les primeres cases a principis del segle XIX. A cada costat d’aquesta ronda es reforma d’una manera diferent: en un costat mana el desnivell i a l’altre, la paret del veí. Aquesta diferència entra al pressupost des de la primera visita.

Surten de com es va anar ocupant el turó: torres d’estiueig, cases baixes, blocs nous i finques antigues.
Queden torres d’estiueig de finals del XIX al costat dels blocs. Es comença per la coberta, els murs i la humitat, i pel jardí, perquè en un vessant l’aigua baixa per on menys t’ho esperes.
Planta baixa o poc més, amb pati interior i veïns a banda i banda, de vegades en filera dins d’un passatge. Es comença pel pati i les mitgeres: d’on entra la llum, per on puja la humitat i quin mur és de qui.
Edifici de la segona meitat del segle XX en un turó que abans era de torres. Es reforma sobretot per dins, amb instal·lacions i baixants de l’època, i la façana es tracta segons si dona a la ronda o al parc.
Hi ha finques que conserven arcs originals, com la del Farró on vam instal·lar un terra radiant. Es respecta el que mereix quedar-se i es resol per dins: terra, instal·lació i aïllament.
La Ronda del General Mitre separa els dos nuclis: a un costat el turó i els blocs, a l’altre les cases baixes i els passatges.
El Putxet és la part alta. Al segle XVII hi havia al cim una ermita, i des del 1870 s’hi van anar aixecant torres d’estiueig. Sobre terrenys de la família Morató, propietària de l’antiga finca de Torre Espanya, es va crear el 1970 el parc de gairebé quatre hectàrees que corona el barri, amb projecte de Joaquim Casamor i, a dalt, mirador, observatori geodèsic i estació meteorològica. El 2011 es va ampliar amb 1,2 hectàrees dissenyades per Patrizia Falcone.
El Farró és la part baixa, sota la ronda, al voltant dels carrers de Saragossa i de Vallirana. El teixit són cases baixes amb pati interior i fileres de cases en passatges com el de Sant Felip o el de Mulet, aixecades sovint al voltant de torres colonials o modernistes. Algunes s’han substituït per pisos, d’altres continuen dretes.
Segons la part on siguis, la primera visita mesura coses diferents:
Què es mesura primer a cada costat
Pendent, coberta, orientació i vistes al parc. Aquí es decideix quines finestres s’amplien i com puja el material.
Pati interior, mitgeres compartides i, de vegades, un passatge per on no entra la furgoneta.
Estructura i instal·lacions de la segona meitat del segle XX i una comunitat nombrosa.
Si hi entra una furgoneta o si tot arriba amb carretó des del carrer.
Pendent del paviment i sortida de l’aigua, abans de canviar el terra.
Quina finestra s’amplia cap al verd sense perdre aïllament.
Material i estat, que fixen on pot anar una cuina o un bany.
És la part d’una reforma que desapareix sota el morter, i per això la documentem abans de cobrir-la.
En un pis de finca antiga de 70 m² del carrer de Vallirana vam estendre terra radiant per aigua a totes les estances, banys inclosos. Cada habitació porta el seu propi circuit, amb un traçat en espiral que reparteix la calor sense punts freds, i els arcs originals de la finca van quedar com a testimonis.
Abans del morter, el circuit es prova a pressió: si hi ha una fuita, aquest és l’únic moment en què s’arregla sense picar un terra ja acabat. L’obra es planteja en set setmanes, i les fotos que fem són l’única cosa que quedarà del que hi ha sota el terra.
Un terra radiant afegeix gruix. Aïllant, tub i morter fan pujar el nivell, i en una finca amb arcs, portes baixes o esglaons això es calcula abans de començar, habitació per habitació. A canvi dona calor sense radiadors i deixa les parets lliures. Funciona millor amb aigua a baixa temperatura, d’una caldera de condensació o d’una aerotèrmia, i per això l’elecció de la màquina es fa alhora que el traçat dels circuits.
Un traçat independent a cada habitació, banys inclosos.
Es comprova abans d’abocar el morter, no després.
Quant puja el terra i què passa amb portes, arcs i llindars.
Perquè la calor pugi a l’estança i no s’escapi cap avall.
Una casa baixa amb pati interior i veïns a banda i banda té dues façanes i mitja: la del carrer, la del pati i les mitgeres, que no són teves. Qualsevol reforma que toqui una mitgera, sigui per encastar un armari, obrir una regata o treure un envà enganxat a ella, passa per saber què hi ha a l’altre costat.
A les fileres dels passatges la furgoneta pot no entrar. Mesurem el passatge a la visita i calculem quants viatges són un buidatge de cuina o un lliurament de tarima. Aquestes hores d’acarrejament van al pressupost des del principi, no com un extra a mitja obra.
El pati interior és alhora el pulmó de la casa i el seu punt feble: ventila la cuina, dona llum al menjador i recull la humitat quan el paviment no té pendent. Abans de tocar res es mira per on surt l’aigua.
El parc ocupa bona part del barri, i això decideix més d’una reforma.
El parc del Putxet i els Jardins de Portolà ocupen una part important del barri, i al cim hi ha un mirador. Un parc públic no és un solar a l’espera d’edifici, així que una vista al verd des d’una façana del Putxet té força permanència. Compensa invertir en finestral, terrassa i fusteria ben segellada.
L’altra constant és la Ronda del Mig, que fa dècades que funciona com a barrera entre les dues meitats del barri, i aquí es diu Ronda del General Mitre. Si la teva façana hi dona, el trànsit és la primera dada de la reforma: finestra primer, cuina després.
I la densitat. Amb 345 habitants per hectàrea el 2015, el Putxet i el Farró és el barri més dens del districte, i es nota als portals: més veïns, més escales per protegir i més ulls sobre el calendari de soroll.
Més llum i més vistes, amb vidre que no perdi aïllament.
Vidres de gruix diferent i caixa de persiana tractada.
Cartró i fusta als trams per on passa el material.
Dies i hores d’obra sorollosa, avisats a la comunitat.
Una selecció de reformes al Putxet. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Putxet, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Amb 85 hectàrees i gairebé 30.000 veïns, és el barri més dens del districte, i cada zona demana una cosa diferent.
Reformem principalment a:
El cim del barri: un parc públic de gairebé quatre hectàrees, creat el 1970 sobre terrenys donats per la família Morató, amb mirador, observatori geodèsic i estació meteorològica a dalt. Als seus vessants, torres i pisos amb vistes al verd i carrers que pugen en pendent.
Cases baixes amb pati i passatges al voltant de Saragossa i Vallirana, sota la ronda. És el costat on vam instal·lar el terra radiant d’una finca amb arcs, i on cada reforma es negocia amb la paret del veí a dos pams.
Cap a Vallcarca, ja fora del districte, el barri comparteix el pendent amb el teixit veí. Aquí no es dona per feta l’època de cap edifici: es mira la finca portal per portal, i la comunitat diu com i quan.
Carrers de pisos on l’encàrrec és sobretot interior: instal·lacions, cuina i banys. Escala protegida, horaris pactats amb la comunitat i una visita per decidir què es conserva de cada habitatge i què es refà.
I pels carrers i zones de referència del barri:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Putxet: preus, llicències, terminis i ajuts.
La primera visita mesura coses diferents. Al turó del Putxet, pendent, orientació i blocs que van substituir torres; al Farró, cases baixes amb pati, mitgeres i, de vegades, passatges per on no entra la furgoneta. Els separa la Ronda del General Mitre.
Sí, si hi ha alçada per al gruix i es preveu des del principi. El terra radiant suma aïllant, tub i morter, i en una finca amb arcs o portes baixes es calcula habitació per habitació. Ho vam fer en un pis de 70 m² del carrer de Vallirana, amb un circuit per estança i prova de pressió abans del morter.
Es pot, però abans s’esbrina què hi ha a l’altre costat: si el mur és compartit i si carrega alguna cosa. Es fa una cala, es calcula la llinda si cal i s’avisa el veí. Obrir una mitgera sense aquest pas sol acabar en conflicte, no en obra.
Depèn del carrer, i es mesura a la visita: amplada, pendent i girs. Si no entra, el material arriba amb carretó des del punt més proper i les hores d’acarrejament s’escriuen al pressupost des del primer dia.
Se sent si la façana hi dona, i s’arregla per la finestra, no per la paret: fusteria ben segellada amb vidres de gruix diferent i la caixa de persiana tractada. Si el dormitori dona a un pati interior, el problema és un altre.
En un bloc la finestra és façana i pertany a la comunitat. Es pot canviar la fusteria dins del que fixin els estatuts, però ampliar el forat sol necessitar l’acord dels veïns i, segons la finca, la fitxa urbanística. Ens ocupem de demanar totes dues coses.
Amb aigua a baixa temperatura, d’una caldera de condensació o d’una aerotèrmia. Quina màquina hi entra depèn del lloc que hi hagi a la finca i del que admeti la comunitat per a la unitat exterior. Es decideix alhora que el traçat dels circuits, no quan el terra ja està cobert.
Quatre coses: la fitxa urbanística de la parcel·la, l’estat de les mitgeres, la humitat del pati i la coberta. Amb elles se sap si la casa es reforma o es rehabilita, i el pressupost de cada cas canvia molt. Una visita tècnica abans de signar la compra evita sorpreses.
Amb un calendari escrit: dies i hores de soroll, protecció d’escala i ascensor i avís de cada fase. Al barri més dens del districte, amb 345 habitants per hectàrea el 2015, aquesta rutina és la que evita queixes i aturades.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Putxet i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.