Al Guinardó un mateix carrer suma tres èpoques: la caseta amb hortet dels anys trenta, la finca de les primeres urbanitzacions i el bloc dels seixanta que va ocupar el lloc d’una altra caseta. Mirem de quina època és el teu pis abans de dibuixar, perquè canvia quin mur carrega, quina instal·lació toca refer i què diu la ITE.
El barri pren el nom del Mas Guinardó i es va urbanitzar des de 1896 sobre els camps d’aquest mas i del Mas Viladomat, en vessants que miren a la ciutat. Als anys trenta moltes famílies vivien en casetes amb hortet. Després la bona situació va atraure l’especulació, i als seixanta els blocs de pisos van elevar la densitat de manera extraordinària, deixant pocs espais verds: el principal, el parc del Guinardó, obra de Forestier i Rubió i Tudurí. Avui un carrer suma les tres capes, i cadascuna demana una primera visita diferent.

Neixen de les tres capes del barri, més un quart cas que no entén d’èpoques: el pis que mira al parc.
Planta baixa i un pis, amb un tros de terreny i la paret del veí a un costat. Es reforma per viure-hi tot l’any: coberta, humitat del mur contra el terreny i una escala millor resolta. Abans de pensar en acabats es mira per on entra l’aigua.
Cases i finques de les primeres dècades del segle XX, amb bigues de fusta i terres originals que solen continuar-hi. S’examinen abans de dibuixar: el que és sa es deixa, el que és feble es reforça i la instal·lació es renova sencera.
És la capa que més habitatges reuneix. Plantes ajustades, instal·lació original i una ITE que ja hauria d’estar feta. Els papers i les cales van primer, i quin mur s’obre és l’última decisió.
En un pendent, l’orientació és el que més val. Es reforma per aprofitar-la: finestra on entra la llum, cuina oberta si el mur ho permet i terrassa resolta amb impermeabilització abans que paviment.
El mateix carrer pot tenir les tres. I cadascuna demana la seva primera visita.
Les primeres urbanitzacions van arribar el 1896, i fins als anys cinquanta el barri va continuar sent d’agricultors, menestrals i estiuejants. Poc després, la seva bona situació el va convertir en objectiu d’especulació i la febre de la construcció en va canviar la fisonomia. Als seixanta, l’edificació en blocs de pisos va elevar la densitat de manera extraordinària.
Això deixa un barri per capes. La caseta té un tros de terreny i una mitgera; l’edifici de les primeres dècades comparteix pati i baixants; el bloc dels seixanta repeteix un esquema de plantes que es coneix bé. En una vessant com aquesta, el pendent decideix com entra el material i cap on baixa l’aigua.
Per això la primera visita no comença per la cuina, sinó per saber a quina de les tres capes pertany el teu habitatge:
Què es mira primer en cada capa
Terreny, coberta i mitgeres. Es busca d’on ve la humitat abans de pensar en acabats.
Bigues, baixants i pati compartit. Es decideix què es conserva i què es refà.
ITE, forjat, instal·lació original i comunitat. Es demana el paper i s’obre una cala.
Quines deficiències recull i quines afecten la seguretat de l’edifici.
Quin forjat hi ha i com està, amb una cala discreta abans d’obrir cap mur.
Material, registre i recorregut, abans de dibuixar el bany i la cuina.
Què hi ha a l’altra banda, abans d’encastar un armari o obrir una regata.
Abans de decidir què reformar al teu pis, un paper de la comunitat contesta mitja pregunta.
A Catalunya els edificis d’habitatges passen la inspecció tècnica a partir dels 45 anys. Un bloc de 1965 ja l’ha hagut de passar, i la repetirà cada cert temps. L’informe apunta el que falla a la coberta, la façana, l’estructura i les instal·lacions de l’edifici, i l’ordena per gravetat.
Al Guinardó, on bona part de l’edificació en bloc va arribar els anys seixanta, aquest informe és la primera pista sobre el que hi ha darrere la paret. Si la coberta o l’estructura apareixen amb deficiències greus, la teva reforma comença per parlar amb la comunitat i no per la cuina. Si l’informe surt net, es pot obrir un mur amb més tranquil·litat.
La llegim abans de la visita i la contrastem amb el que veiem al pis: humitats al sostre de l’últim, esquerdes a l’escala, baixants antigues. El que el paper no diu, ho diu la paret.
Si hi ha filtracions, l’últim pis les pateix primer: es coordina amb la comunitat abans de gastar en pintura.
Fissures i despreniments afecten finestres i terrasses, i els decideix la comunitat.
Condiciona qualsevol mur que es vulgui obrir: es demana l’informe complet.
Baixants, electricitat i gas de l’edifici determinen què es pot refer al teu habitatge.
Una pedra natural demana decisions de cura abans de col·locar-la, no després.
En un habitatge del carrer de Praga vam muntar una cuina blanca amb península, taulell i frontal de marbre i aigüera sota taulell. A la mateixa obra vam fer un dormitori amb capçal de fusta a mida. Va durar unes cinc setmanes.
El marbre natural és porós i es marca amb els àcids de sempre, la llimona o el vinagre. Se sella abans d’usar-lo i es decideix, en triar, si la família està disposada a cuidar-lo o prefereix un porcellànic que imiti la veta. És una conversa que tenim abans de demanar la pedra.
L’aigüera sota taulell demana un tall net i un cantell perfecte, així que la pedra es talla amb la peça real a la mà i no amb la fitxa del catàleg. La península necessita les seves preses de corrent i el seu desguàs previstos abans de tancar el terra, perquè després no es poden afegir sense picar. I el capçal a mida es dibuixa amb els endolls i els llums de lectura a dins.
Se sella abans del primer ús i s’explica la cura diària.
Tall fet amb la peça real a la mà.
Electricitat i desguàs previstos abans de tancar el terra.
Dibuixat amb endolls i llums de lectura inclosos.
Als anys trenta moltes famílies del barri vivien a la caseta amb el seu hortet. On la caseta continua dreta, l’hortet és avui un pati, un jardí petit o una terrassa en vessant, i és on més es guanya: una cuina que hi surti, un menjador d’estiu, un traster sota l’escala.
En una vessant, el pati també és per on arriba l’aigua. Un paviment que aboca l’aigua cap al mur de la casa és una causa habitual de paret humida a planta baixa, i s’arregla abans de pensar en el mobiliari: pendent cap a fora, desguàs amb registre i un sòcol que no atrapi la humitat.
Si la reforma inclou cobrir o ampliar el pati, mana el que permetin la fitxa i el planejament de la parcel·la, i es consulta abans de dibuixar. El que gairebé sempre és possible és el bàsic: impermeabilitzar bé, drenar i deixar que el mur respiri.
Una selecció de reformes al Guinardó. Cada projecte, amb el seu tipus, ubicació i treballs realitzats.
Forquilles orientatives al Guinardó, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri puja i baixa per una vessant, i cada zona porta la seva pròpia barreja de casetes, finques i blocs.
Reformem principalment a:
Gairebé setze hectàrees de parc projectat per Forestier i Rubió i Tudurí, amb un jardí històric en terrasses, una part urbana i bosc a dalt. Pisos i cases amb finestres al verd, en carrers que pugen cap al parc: allà es mesura l’escala i el gir del portal abans de comprar peces grans.
El recinte modernista, Patrimoni Mundial des de 1997, marca la vora del barri. A l’entorn hi ha finques amb caràcter, i abans de canviar una façana el catàleg es consulta amb la referència cadastral a la mà. A l’interior, la reforma és la de qualsevol pis antic ben conservat.
La part baixa, d’illes més denses i comunitats nombroses, on dominen els blocs dels seixanta. Aquí la feina és sobretot interior: cablejat, baixants, cuina i bany, amb la ITE de l’edifici damunt la taula i l’horari d’obra pactat amb l’escala.
Cap a Horta, cases i pisos en vessant amb jardí o pati. L’aigua baixa pel terreny fins al mur de la casa: es resol el drenatge, es revisa el mur enterrat i només aleshores s’entra a parlar de cuina i bany.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Guinardó: preus, llicències, terminis i ajuts.
Per l’any de construcció de la finca, que consta al cadastre, i pel que veus: casetes d’una o dues plantes amb terreny, edificis de principis de segle amb pati compartit o blocs dels seixanta amb plantes repetides. La distinció importa perquè cada capa porta una estructura, unes baixants i una primera visita diferents.
Pots, però convé saber quines són. Si afecten coberta, façana o estructura, les decideix la comunitat i condicionen el que es pot obrir al teu habitatge. Es llegeix l’informe complet, es parla amb l’administrador i es reforma l’interior mentre la comunitat decideix com arreglar el que és comú.
Si t’agrada i n’acceptes la cura, sí. El marbre natural és porós i es marca amb àcids com la llimona o el vinagre, així que se sella abans d’usar-lo i es neteja sense productes agressius. Si prefereixes no pensar-hi, un porcellànic amb veta de marbre dona una imatge semblant amb molt menys manteniment.
Gairebé sempre es pot millorar: paviment amb pendent, desguàs amb registre, impermeabilització i una fusteria que connecti la cuina amb el pati. Si també el vols cobrir o ampliar, això ho decideix el que permeti el planejament a la teva parcel·la, i ho consultem abans de dibuixar.
Mirar-les abans de decidir. Una cala diu si hi ha humitat, insectes xilòfags o una fletxa excessiva. Si estan sanes es deixen, es tracten i de vegades queden vistes; si no, es reforcen o se substitueixen amb el càlcul d’un tècnic. Aquesta decisió condiciona el sostre, la instal·lació i el pressupost, així que va primer.
La ITE, l’acta de l’última junta, la cèdula d’habitabilitat, el certificat energètic i la referència cadastral, que dona l’any de la finca. Amb aquests papers i una visita tècnica saps quina part del preu és el pis i quina part és la reforma que ve.
La que aprofita el que ja funciona: instal·lació elèctrica i baixants noves, cuina i bany refets i una distribució que guanyi llum. Es comença pels papers de la comunitat i per una cala, i només després es decideix quin mur s’obre i quin es queda.
Sí: «reformes de finques barcelona»: maneres diferents d’escriure la mateixa necessitat, i totes amb el mateix pressupost tancat per partides després de la visita gratuïta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Guinardó i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.