Al Carmel hi va haver barraques fins a 1990, escales tallades a la roca i, el 2005, un enfonsament de túnel que va obligar a desallotjar més de mil persones. Aquí ningú no es refia del que no s’ha mirat, i nosaltres tampoc: abans de tocar un mur revisem estructura, humitats i coberta, i pressupostem l’accés per escala.
El Carmel va créixer a onades sobre un turó de fortes pendents: torres d’estiueig fins als anys vint, barraques i cases autoconstruïdes a la postguerra i, des dels seixanta, blocs aixecats sense un pla coherent. La majoria dels habitatges actuals són dels seixanta i setanta. Moltes cases es van fer sense projecte, de vegades sobre antigues pedreres, i alguns carrers continuen sent escales. D’aquí l’encàrrec habitual: esbrinar què hi ha dins del mur abans de decidir què es reforma, i planificar com puja el material.

Cadascuna ve d’una etapa diferent del barri, i de cada etapa hereta un problema diferent.
Es va aixecar per trams, amb el que hi havia, entre els anys quaranta i els primers seixanta. Abans de pressupostar, l’arquitecta tècnica fa un aixecament i s’obren cales en murs i forjat: sense plànols no se sap què carrega què. La reforma ve després, amb projecte si es toca estructura.
Superfícies justes, cablejat original i baixants de l’època. Es demanen la ITE i l’acta de la comunitat, es mira l’estat del forjat i només després es decideix quin mur s’obre i quina instal·lació es refà sencera.
Les barraques es cobrien amb uralita, i encara pot aparèixer en teulades, trasters o dipòsits. Si en surt, només la retira una empresa amb inscripció al RERA, mai nosaltres pel nostre compte, i la seva feina es pressuposta a part.
Hi ha portals als quals s’arriba pujant per escales públiques. L’emmagatzematge del material, els sacs i l’horari de menys pas es resolen abans de donar el preu, perquè una escala pública canvia la forma de l’obra i no només el cost.
L’enfonsament de la prolongació de la L5 no va ser una fallada de les finques, però va deixar un costum sa: aquí es demana el paper.
El 27 de gener de 2005 es va enfonsar un túnel de la prolongació de la línia 5 del metro, a l’entorn del carrer Calafell, i va obrir un sot d’uns 35 metres de profunditat. Aquell dia es van desallotjar 84 edificis, uns 500 habitatges i dues escoles: 1.057 persones afectades, sense víctimes mortals. El febrer la Generalitat va declarar el barri Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral.
Va ser un accident d’obra pública, no una prova que les finques del Carmel estiguin mal construïdes. Però va deixar una conseqüència pràctica per a qui compra o reforma: el costum de demanar documentació abans d’obrir una paret, sobretot als carrers propers a aquelles obres. La L5 no va obrir les seves estacions al barri fins a 2010.
Això és el que es demana i el que es comprova, segons el teu cas:
Què es demana segons el teu habitatge
ITE, acta de l’última junta i, si la teva finca va ser una de les desallotjades el 2005, els informes tècnics d’aquella època, si n’hi ha.
Aixecament i cales: es dibuixa l’existent abans de proposar res.
Estat del forjat, baixants i coberta. L’estructura primer i la cuina després.
Obligatòria quan l’edifici compleix 45 anys: enumera les deficiències i la seva gravetat.
Derrames aprovades, obres pendents i humitats que ja consten per escrit.
Si l’obra toca estructura, el signa un tècnic i es tramita amb llicència.
Un parell d’obertures en mur i forjat, amb l’arquitecta tècnica al davant.
Entre els quaranta i els primers seixanta es va aixecar molt a mà. Avui es nota en el traçat dels carrers i en el que hi ha dins dels murs.
Fins a 1962 o 1964 el Carmel va créixer amb cases autoconstruïdes, algunes sobre antigues pedreres i amb escales tallades toscament a la roca que feien de carrer. Les últimes barraques es van enderrocar el 1990. El que queda són cases que van començar amb una habitació i es van ampliar quan es va poder.
Una casa així sol tenir murs de materials diferents segons la fase: maó massís, bloc, algun tram de pedra. Cada ampliació penja de l’anterior i els fonaments no sempre corresponen al que es veu a dalt. Per això no obrim un buit ni traiem un pilar sense cales, i el que sembla un envà pot estar sostenint una coberta.
La coberta mereix una mirada a part. Les barraques es cobrien amb plaques de fibrociment, de manera que pot haver-hi restes en teulades, trasters o dipòsits d’aigua. S’identifica, se senyalitza i la retira una empresa autoritzada: no es llima, no es talla i no es trenca.
Mesures reals i plànols nous, perquè els de l’època no existeixen.
Quin material hi ha en cada tram i quina part carrega la coberta.
Si apareix fibrociment, retirada per empresa autoritzada i partida pròpia.
En un pendent l’aigua busca el mur enterrat: es drena abans de revestir.
Al Carmel hi ha carrers que són escales, i la ciutat fa anys que les salva amb escales mecàniques i ascensors. Al passatge de la Mulassa, per exemple, el Pla de Barris preveu dos trams reversibles per a un desnivell de 14 metres en poc més de 30 de recorregut. Són per als veïns: no hi comptem per pujar material.
Quan l’accés és una escala pública, el pressupost canvia de forma, no només de xifra. Es porta el material en el mínim de viatges, es parteix en peces que càpiguen al portal i s’avisa l’escala dels dies de més moviment. On no entra un camió, el contenidor se substitueix per sacs i un punt de recollida acordat.
Amb la comunitat es pacta l’horari abans de començar. En un portal estret el soroll i la pols pugen per l’escala, i una escala comunitària protegida i escombrada en acabar la jornada evita moltes queixes.
Segons les dades del padró de 2008 que recull la Viquipèdia, més d’un terç dels habitatges del Carmel fa entre 30 i 60 m², i gairebé la meitat entre 61 i 90. Són, majoritàriament, pisos dels seixanta i setanta.
En aquesta superfície cada decisió de distribució compta. Obrir la cuina a la sala d’estar dona una estança gran en lloc de dues de petites, però només si el mur que les separa no carrega. Una dutxa d’obra en lloc de banyera allibera l’espai d’un armari, i les portes corredisses i l’emmagatzematge a mida fins al sostre fan la resta.
Per això la visita acaba amb les mesures preses i tres decisions prèvies: quin mur s’obre, quin es queda i on pot anar cada instal·lació. Amb això es pressuposta. Sense això, es pressuposta un desig.
Forquilles orientatives al Carmel, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri es reparteix entre tres turons, i en cadascun la pregunta de la primera visita és diferent.
Reformem principalment a:
El turó de les bateries antiaèries de 1938, rehabilitat entre 2006 i 2011 com a centre de memòria històrica. A l’entorn, cases i blocs amb vistes obertes sobre carrers que són rampes, on l’accés mana sobre el disseny.
La part alta, cap al Santuari: cases autoconstruïdes, blocs en terrasses i carrers que se salven amb escales i ascensor. Primer l’aixecament i les cales; després, com puja el material.
És el gruix del barri: illes de blocs aixecats els anys seixanta i setanta, amb comerç de carrer i pisos petits. L’encàrrec es fa gairebé tot per dins (cablejat, cuina, bany) i comença amb la ITE i l’acta de la comunitat damunt la taula.
Allà on s’acaba la trama urbana i comença la muntanya, entre tres turons. Més aire i més llum a canvi de pendent, així que el drenatge del terreny es mira abans que la cuina.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar al Carmel: preus, llicències, terminis i ajuts.
Si ho va ser, demana a la comunitat els informes tècnics d’aquella època, si n’hi ha, i la ITE més recent. No impedeix reformar, però aquests papers eviten obrir una paret a cegues. Aquell enfonsament va ser un accident d’obra pública, no un defecte dels edificis, i el que comprovem avui és l’estat real de la teva finca.
Reformar, sí, començant per dibuixar-la amb un aixecament de mesures reals. La cèdula d’habitabilitat és una altra qüestió: depèn que l’habitatge compleixi les condicions mínimes. La reforma es planteja perquè les compleixi, però no la podem prometre per endavant.
Amb el mínim de viatges i per peces que càpiguen al portal, amb sacs i carretó on no entra un camió. Les escales mecàniques del barri són per als veïns i no compten per a l’obra. Ho mesurem a la visita i va escrit al pressupost, no es descobreix a mitja obra.
No la toquis, no la llimis i no la trenquis. Només una empresa inscrita al RERA la pot retirar, i la seva feina es pressuposta a part. Nosaltres marquem la zona, coordinem la retirada i seguim amb la resta de l’obra quan ja no hi és.
És la revisió tècnica obligatòria d’un edifici d’habitatges quan compleix 45 anys. Com que la majoria dels habitatges del Carmel són dels seixanta i setanta, gairebé totes les finques ja hi han passat o hi haurien d’haver passat. L’informe assenyala què falla a la teulada, la façana, l’estructura i les instal·lacions compartides, i ens diu per on començar.
Només si no carrega, i això s’esbrina amb una cala durant la visita. Si és un envà, desapareix; si sosté el forjat, se substitueix per una llinda amb el seu càlcul i el seu visat. En un habitatge de pocs metres sol compensar, perquè dues estances estretes passen a ser una sola estança lluminosa.
Per vendre o llogar necessites cèdula i certificat energètic, i els tramitem juntament amb la reforma. Si l’edifici ja ha complert els 45 anys, el comprador també preguntarà per la ITE, així que tingues-la a mà abans d’ensenyar el pis.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta al Carmel i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.