Marianao són dos barris en un: la urbanització de cases amb jardí que va néixer al voltant del palau dels marquesos i els carrers llargs i rectes de blocs de poques plantes que van anar ocupant els camps de masies. L’obra que necessites depèn de quin dels dos habites. El primer que mirem és quin edifici tens al davant, no el nom del barri.
El nom ve dels marquesos de Marianao: el marquès Salvador Samà i Torrents va encarregar en el darrer tram del segle XIX el palau i el parc que l’envolta, avui béns d’interès local. El 1944 la urbanització de la finca ja s’estava construint. Fora d’ella, el barri es va omplir d’edificis de poques plantes sobre antics terrenys de masies. Cada meitat demana una reforma diferent, i la visita serveix per saber en quina estàs: la casa amb jardí es llegeix per la coberta i pel terra, el bloc per l’escala, les baixants i la comunitat.

Ni tot és bloc ni tot és xalet. Aquests són els quatre habitatges més habituals i el primer que comprovem a cadascun.
Cases soltes sobre parcel·les de l’antiga finca, de les que van començar a aixecar-se als anys quaranta. La despesa gran no sol ser a les estances sinó a dalt i a baix: coberta, aïllament sota teula i solera. Es puja a la teulada i es fan cales al terra abans d’ordenar dormitoris.
És l’edifici més repetit als carrers rectes del barri. Si és d’aquesta generació i no té ascensor, l’escala marca el calendari i cada sac puja a mà. Les preguntes del primer dia són per on passa la baixant comunitària, com està el quadre i si la comunitat ja ha parlat d’ascensor.
Hi ha cases anteriors al creixement del barri, de quan això era camp de masies, i es reconeixen pels seus murs amples al costat d’edificis més nous. Es tracten com a casa antiga: mur, humitat i estructura primer, i una cuina oberta al pati només si el mur ho admet.
A l’entorn dels carrers Miquel i Raurich, la llista de patrimoni recull conjunts urbans i cases amb fitxa. L’interior es reforma sense problema; les finestres, els balcons i les persianes es contrasten amb la fitxa abans d’encarregar-los.
Es veuen des del mateix mirador i no es reformen igual: una és de parcel·les amb jardí, l’altra d’escala, baixant i comunitat.
La zona alta és la del Parc de Marianao i el seu palau d’estil neomedieval, amb merlets, finestres gòtiques i un llac artificial entre rocalles. L’inventari del patrimoni protegeix el parc i el palau, i tots dos figuren com a béns d’interès local. Aquesta protecció cobreix aquests edificis i aquests jardins, no la casa del costat.
Al voltant hi ha la urbanització de cases amb jardí que ja s’estava construint el 1944. Si hi vius, casa teva és probablement de postguerra: murs de maó, forjats de biguetes, coberta de teula i una instal·lació que ha passat per diverses mans. El jardí compta com una estança més, i per això es projecta juntament amb la casa.
Lluny del parc canvia el paisatge. El barri de Marianao és el més poblat de Sant Boi i es va aixecar sobre antics camps de masies amb carrers llargs i rectes, blocs de poques plantes i comunitats grans. Allà gairebé tot el que no és l’interior del teu pis es decideix entre diversos.
A la casa amb jardí es puja a la teulada abans de projectar: teula, bigues i el que hi ha sota.
La planta baixa d’una casa de postguerra demana cales al terra i a l’arrencada del mur.
Fixa on pot anar el bany i és de la comunitat: si cal canviar-la, es canvia per a tots.
Sense ascensor, l’escala és el camí de tot el material i de tota la runa.
Una casa té sobre un pis l’avantatge que la decisió és només teva, i l’inconvenient que el que vulguis ampliar depèn de la parcel·la.
Abans de dibuixar una ampliació es consulta al mapa urbanístic de l’Ajuntament, amb la referència cadastral, quina edificabilitat, ocupació i distàncies als límits admet la teva parcel·la. Una ampliació es tramita com a llicència d’obra major, amb projecte bàsic i executiu, de manera que convé saber el sostre abans de gastar en plànols.
Cap a Can Paulet i la muntanya de Sant Ramon hi ha un monument nacional, la Torre de Benviure, dels segles XI i XII. Els monuments d’aquest rang solen portar un entorn de protecció, de manera que si casa teva queda a prop es pregunta al servei de llicències si hi cau a dins. És una consulta breu que evita un expedient aturat.
Amb això clar, les obres s’ordenen així:
Tres maneres de plantejar la casa
Instal·lacions noves, coberta, aïllament i acabats sobre la distribució que ja tens.
Obrir cuina i menjador, moure un bany o unir dormitoris amb llindes calculades.
Tancar un porxo, pujar una planta o aixecar un annex al jardí.
Amb ella es veuen superfície, qualificació i plantes permeses de la parcel·la.
Quins murs carreguen i de què són els forjats. Es confirma amb cales, no amb un plànol de la compra.
Estat de la teula i de les bigues, abans de decidir si s’aïlla per fora o per dins.
Potència contractada i estat de l’escomesa, que en una casa sola són cosa teva.
En un edifici de tres a cinc plantes de la generació que va omplir Marianao, el més habitual és que l’escala no sigui només el teu accés sinó l’únic camí de tota l’obra. Cada palet, cada plat de dutxa i cada sac de runa hi puja o hi baixa, i ho fa davant dels veïns. Per això la logística és la meitat del pressupost, i per això s’escriu.
El segon punt és el que no és teu. La baixant general, la façana, el terrat i el quadre de comptadors pertanyen a la comunitat, i es renoven amb acord de la junta. Si la baixant està al límit, el raonable és proposar una substitució coordinada i no apedaçar-la pis a pis, perquè obrir el teu bany sense saber què hi ha al patinet d’instal·lacions de dalt és una aposta.
El nostre ordre de treball en aquests edificis és sempre el mateix: protegim l’escala, avisem el president o l’administrador amb les dates dels lliuraments grans, agrupem els sorolls en franges curtes i deixem el portal net en acabar cada dia.
El Casal Marianao, al carrer Miquel, es va inaugurar l’11 de setembre de 1987 sobre el solar de l’antic Casino dels Senyors, on les famílies benestants de Barcelona que vivien o estiuejaven a Sant Boi feien vida social. Aquesta memòria d’estiueig continua als carrers de l’entorn: la llista de béns d’interès local recull conjunts urbans als carrers Miquel i Raurich, i cases amb fitxa com la de Teresa Figueres al carrer Raurich.
Si el teu pis o casa és en aquest eixample, el normal és que l’interior quedi lliure i que finestres, balcons i persianes es contrastin amb la fitxa. Amb una finestra nova que repeteix el dibuix de l’antiga, gairebé sempre es troba una solució sense barallar-se amb el planejament.
Al calendari hi ha una data pròpia: la festa de barri de Marianao arriba a primers de juny, una setmana després de la de Camps Blancs, i la munta la comissió de festes amb les entitats del barri. Cada any cau en un cap de setmana diferent; mirem el programa de l’Ajuntament i, als carrers del recorregut, no hi posem runa ni camions pesants.
Forquilles orientatives a Marianao, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri és tan gran que barreja cases amb jardí, blocs de comunitat gran i carrers d’eixample amb fitxa. Cadascuna es reforma amb la seva logística.
Reformem principalment a:
La zona del parc i el palau, sobre l’antiga finca dels marquesos que es va urbanitzar des dels anys quaranta. Cases amb jardí, parcel·les la qualificació de les quals es consulta abans d’ampliar i una teulada que pesa tant com l’interior.
Els carrers llargs i rectes, com Eusebi Güell, Girona o la plaça de la Generalitat, amb blocs de poques plantes i comunitats grans. Aquí mana l’escala: sense ascensor, cada sac puja a mà i es pacta amb els veïns.
Els carrers Miquel i Raurich, d’eixample, on la llista de patrimoni recull conjunts urbans. Les finestres i els balcons es contrasten amb la fitxa abans de demanar-los.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Marianao: preus, llicències, terminis i ajuts.
Depèn de la qualificació de la teva parcel·la: edificabilitat, ocupació i distàncies als límits. Es consulta al mapa urbanístic de l’Ajuntament amb la referència cadastral abans de dibuixar. Una ampliació es tramita com a llicència d’obra major, amb projecte de tècnic; reorganitzar l’interior, no. Ho diem amb la parcel·la al davant.
El parc i el palau figuren com a béns d’interès local, i aquesta protecció és d’aquests béns, no de casa teva. El que sí que pot afectar és viure al costat d’un monument nacional com la Torre de Benviure, a la zona de Can Paulet, que sol tenir un entorn de protecció. Preguntem al servei de llicències si la teva parcel·la hi cau a dins abans de pressupostar.
Amb l’escala com a únic camí i per fases. Pactem amb l’administrador les dates dels lliuraments grans, pugem el material agrupat i protegim graons i barana, i baixem la runa en sacs tancats per tandes. Aquest cost de peonatge va al pressupost, partida a partida, no com un extra a mitja obra.
Quatre coses: l’antiguitat de la instal·lació elèctrica, el material de la baixant, l’estat de la fusteria i els acords de la comunitat, sobretot derrames aprovades. Amb una visita tècnica abans de la compra s’ajusta el preu al que hi ha darrere de les parets, i no al que ensenyen les fotos de l’anunci.
A primers de juny, una setmana després de la de Camps Blancs. El cap de setmana exacte canvia cada any i el traiem del programa municipal. Als carrers del recorregut no programem runa ni descàrregues pesades, i avisem la comunitat dels talls que anunciï l’Ajuntament.
Com una casa antiga: mur, humitat i estructura abans que cuina. Si el mur és ample i de pedra, no se li posa un revestiment que no transpiri, i obrir la cuina al pati depèn de si el mur és de càrrega. Ho decideix una cala, no el plànol. Després es renova tota la instal·lació amb el seu butlletí.
Mira primer la fitxa de l’edifici. Aquests carrers figuren com a conjunts d’interès local a la llista de patrimoni, així que, si la finca té fitxa, la fusteria ha d’encaixar-hi. Si no en té, la comunicació senzilla de l’Ajuntament serveix sempre que no canviïs l’obertura. Ho comprovem a la visita.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Marianao i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.