Ciutat Cooperativa es reconeix de lluny: blocs de cinc o nou plantes, un darrere l’altre, entre Marianao i la Colònia Güell. El nom recorda el seu origen cooperatiu i el barri l’ha conservat: casal, consell de districte i moltes entitats. Per reformar, això vol dir que gairebé tot el que no és el teu pis es decideix en comunitat, i que una obra clara i a temps s’accepta millor que una d’urgent.
El barri va celebrar el 1995 el seu trentè aniversari amb un llibre, «Ciutat Cooperativa. 30 anys d’història», de manera que va néixer cap a mitjan anys seixanta. El seu casal es va inaugurar el 1987 i el 1992 es va ampliar fins a duplicar la seva superfície; des d’allà es dinamitza el Consell de Districte. A un costat hi ha els blocs alts, d’un mateix motlle; a l’altre, Molí Nou, amb edificis més baixos i variats. La visita serveix per saber en quin dels dos ets: al bloc alt manen l’ascensor i l’escala, i el calendari d’obra en surt.

L’alçada del bloc i el costat del barri diuen més de l’obra que el nombre de metres.
Amb tanta gent, l’ascensor és el coll d’ampolla: una cabina per a tot l’edifici i l’obra del teu pis, la del teu veí i el trasllat d’un altre. Es reserva per escrit amb l’administrador, es protegeix la cabina i s’agrupen els lliuraments grans en franges.
Si la teva escala no té ascensor, és l’únic camí de l’obra i del teu futur. La comunitat decideix si en posa, i els programes d’ajuts municipals contemplen l’accessibilitat. Mentrestant, el material puja per tandes i la runa baixa en sacs tancats.
Aquí no hi ha un motlle únic: cada edifici té la seva edat, la seva estructura i la seva comunitat, i es diagnostica per separat. El que serveix per a un bloc de nou plantes de la Cooperativa no serveix aquí sense comprovar-ho.
L’estació de FGC Molí Nou-Ciutat Cooperativa posa el centre de Barcelona a un trajecte de metro. Si penses llogar, la reforma deixa <a href="/cedula-de-habitabilidad">cèdula</a> i <a href="/certificado-energetico">certificat energètic</a> en regla, que són els papers que es demanen, i una cuina i un bany fàcils de mantenir.
Una cabina, molts veïns i una reforma que necessita pujar tones de material.
Un bloc de nou plantes depèn del seu ascensor per a tot, i una obra el converteix en el recurs més disputat de l’edifici. Si l’uses sense ordre, el veí que puja amb la compra, el que baixa amb un carro i tu amb un palet de rajoles acabeu discutint al replà. Per això, abans de començar demanem al president o a l’administrador una franja fixa per a lliuraments i retirada de runa, i protegim cabina, portes i terra del portal.
En els blocs de cinc plantes, si no hi ha ascensor, l’escala passa a ser el camí de tot. Es calcula quantes pujades calen per a un bany complet i s’organitza per tandes, agrupant les peces que pesen més per a les primeres hores de la jornada. Aquest peonatge va al pressupost per partides.
Hi ha una conseqüència menys visible de l’alçada. En nou plantes, la baixant comuna és una columna llarga i qualsevol fallada que hi hagi la pateixen tots els pisos de sota. Si en obrir el teu bany apareix una baixant en mal estat, no s’arregla només el teu tram: s’avisa l’administrador amb fotos i es proposa canviar-la de dalt a baix, en una sola intervenció i amb tots els veïns avisats.
Tant en un cas com en l’altre, el que decideix la fluïdesa és l’avís: un cartell al portal amb dates i horaris, i un telèfon al qual trucar, eviten més queixes que qualsevol protecció.
Un horari fix per a lliuraments i runa, pactat per escrit.
Terra, parets i portes cobertes abans del primer lliurament.
Tancats i per tandes, per no deixar sacs oberts al replà.
Cartell amb dates, horaris de soroll i un telèfon de contacte.
En un barri de blocs iguals, el que es veu des del carrer importa a tota la comunitat.
La norma catalana de propietat horitzontal, el Codi civil de Catalunya, obliga a avisar el president o l’administrador abans d’obrar al teu habitatge i reserva a la junta qualsevol canvi que toqui el que és comú. A Ciutat Cooperativa es veu a simple vista: si els blocs es van pintar tots igual, el color o la partició de les finestres exteriors no els tria un propietari pel seu compte.
Entre un bloc i l’altre hi ha espai públic que l’Ajuntament ha remodelat: els fons europeus FEDER van cofinançar la remodelació de l’espai públic a Ciutat Cooperativa. El contenidor o la bastida no es col·loquen a ull en aquest espai: la seva ocupació es demana a l’Ajuntament, i la comunitat se n’assabenta per nosaltres.
Tres nivells de decisió
Cuina, bany, terres, instal·lacions del teu habitatge i la distribució entre les teves pròpies parets.
Color, material i partició de les finestres, i el que es veu des del carrer.
On s’atura el camió, on va el contenidor o la bastida, qui autoritza l’ocupació.
Referències de fusteria i color, perquè la junta compari amb la resta del bloc.
Dates de lliuraments grans, sorolls i retirada, abans de la primera visita d’obra.
Contenidor o bastida, amb l’autorització que correspongui.
Perquè la junta vegi què és del teu pis i què és de tots.
El Casal Ciutat Cooperativa-Molí Nou es va inaugurar el 23 d’abril de 1987, i el maig de 1992 es va inaugurar la seva remodelació i ampliació, que va duplicar la superfície. L’Ajuntament el descriu com el dinamitzador de la vida social del barri, i recorda que aquest és un dels districtes de Sant Boi on més entitats s’han creat des del seu naixement. Des del casal es dinamitza el Consell de Districte.
Per a qui reforma, això es tradueix en una cosa pràctica. Si la teva obra afecta un espai compartit, un accés o una plaça, hi ha un lloc on preguntar i gent que ho té present. El barri compta amb el seu propi mercat i amb la biblioteca Maria Aurèlia Capmany, a la plaça Eduard Toldrà.
La memòria del barri també està registrada: la secció de memòria i patrimoni de Ràdio Sant Boi, que prepara l’arxiu municipal, inclou una peça titulada «El Molí Nou. Orígens d’un barri obrer», i la història de la Ciutat Cooperativa té el seu quadern a la col·lecció «Passejades per Sant Boi», publicat el 2001.
El nostre costum és avisar abans que es pregunti: avís per escrit a la comunitat, cartell al portal i un telèfon de contacte.
Dues coses que influeixen en com es planteja la reforma d’un pis de la Cooperativa.
Sant Boi convoca ajuts a la rehabilitació de forma periòdica, i la del 2026 posa com a exemples l’accessibilitat, l’estalvi d’energia i el manteniment segur de les façanes, sempre per a habitatges que són residència habitual. En una escala de cinc plantes sense ascensor, el primer que es planteja en junta és l’accessibilitat; en un bloc de nou, sol ser l’envolupant. No donem xifres, perquè depenen de cada convocatòria: abans de decidir es mira la que estigui oberta, amb un pressupost per partides sobre la taula.
L’estació de FGC Molí Nou-Ciutat Cooperativa, a la línia L8 del metro de Barcelona i serveis regionals, fa atractiu el barri per a qui treballa fora. Si penses llogar després de reformar, l’habitatge es lliura amb cèdula i certificat energètic, i amb una cuina i un bany que es netegin i es mantinguin sense esforç.
Ascensor o rampa, decidits en junta i amb possible ajut.
Fusteries i aïllament, dins del criteri de façana comú.
Cèdula d’habitabilitat i certificat energètic vigents.
Es consulta la vigent abans de contractar res.
Forquilles orientatives a Ciutat Cooperativa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
Comparteixen casal, consell i estació, però no el tipus d’edifici. Saber en quin ets és el primer pas del pressupost.
Reformem principalment a:
Els blocs alts, segons la descripció habitual de cinc o nou plantes i tots pintats igual, en carrers amb noms de músics catalans com Toldrà, Millet o Mompou. Si canvies el color o el material de la fusteria exterior, la junta fixa un criteri comú.
La part d’edificis més baixos i variats, vora l’estació de FGC. Es diagnostica cada finca per separat: l’edat, l’estructura i l’estat de les instal·lacions canvien d’un portal a un altre.
El nom apunta al riu, però a la vora del barri el que es nota a la finestra és la carretera BV-2002, que hi passa arran. Si el teu pis hi dona, la fusteria acústica i la ventilació controlada es miren abans que la decoració.
I amb el mateix mètode a la resta de barris de Sant Boi:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a Ciutat Cooperativa: preus, llicències, terminis i ajuts.
Amb una franja fixa d’ascensor, pactada per escrit amb l’administrador. Protegim cabina, portes i portal, agrupem els lliuraments grans i baixem la runa en sacs tancats, mai solts al replà. Avisem els veïns amb un cartell al portal. Aquest pla i el seu cost van al pressupost tancat, no com un extra.
És una decisió de la comunitat, no d’un propietari, i es pren en junta. Tècnicament cal veure si hi cap al buit de l’escala o per fora, amb projecte de tècnic. Les convocatòries municipals de rehabilitació contemplen obres d’accessibilitat: es consulta la vigent abans de contractar. Nosaltres acompanyem amb la part constructiva.
Pregunta abans a la junta: la façana és element comú i el seu aspecte exterior no depèn d’un sol propietari. El Codi civil de Catalunya exigeix acord de la junta quan l’obra altera elements comuns. El més senzill és proposar una fusteria amb el color i la partició actuals i aportar la referència per escrit.
El tipus d’edifici. La Cooperativa, segons la descripció habitual, són blocs alts de cinc o nou plantes d’un mateix motlle; Molí Nou, edificis més baixos i variats. En els primers mana l’ascensor i el criteri comú de façana; en els segons cal diagnosticar cada finca per separat, perquè cadascuna té la seva edat i el seu estat.
Sí, l’Ajuntament de Sant Boi convoca ajuts a la rehabilitació per a habitatges de residència habitual i el 2026 cita l’accessibilitat, l’estalvi d’energia i la conservació segura de les façanes. Els imports i els terminis són els de cada convocatòria, per això no et donem xifres. Amb el pressupost per partides a la mà es veu si la teva obra, o la de la teva escala, encaixa en la que estigui oberta.
El que cal per llogar i el que evita trucades després: instal·lació elèctrica i d’aigua revisades, cèdula d’habitabilitat i certificat energètic en regla, i una cuina i un bany amb acabats fàcils de netejar. Amb la visita tècnica abans de signar la compra, el pressupost tancat et diu què hi ha darrere de les parets abans de comprometre’t.
És espai públic, de manera que l’ocupació es demana a l’Ajuntament segons el tipus d’obra, i la llicència exigeix acreditar el destí de la runa amb un gestor autoritzat. En un carrer estret es treballa amb sacs i s’acorda la retirada per endavant. Nosaltres gestionem el tràmit i avisem la comunitat de les dates.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a Ciutat Cooperativa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.