La Via Europa va néixer a la revisió del pla general de 1993 i bona part de l’avinguda s’estava edificant el 1998, l’any de més ritme d’habitatges acabats a Mataró des del 1996. Avui aquests pisos tenen més de vint-i-cinc anys: l’estructura està bé, però la caldera, la fusteria, la cuina i el bany comencen a arribar al final de la seva primera vida útil. L’avinguda es va pensar per unir barris, i bona part de qui hi viu avui són famílies amb adolescents més que no pas gent acabada d’arribar. Reformem escollint quines peces es renoven ara i quines encara aguanten.
La Via Europa es va projectar a la revisió del pla general de 1993 com un eix perpendicular a la costa, per unir barris perifèrics que quedaven lluny entre ells i del nucli urbà. Al seu voltant es van aixecar habitatges i es va ampliar el «nou» Parc Central, l’any 2000. El resultat és un barri d’edificis de finals dels noranta amb l’edat justa per a la primera reforma: l’estudi de població de l’Ajuntament el cita entre les noves promocions d’habitatge ocupades per població relativament més jove, i avui aquests veïns ja no ho són tant. A la visita es mesura què ha envellit (caldera, finestres, bany), què aguanta (estructura, envans) i què convé fer en una sola obra. Si el teu carrer queda al límit amb Cirera, la pàgina de Cirera descriu l’altre diagnòstic, el dels blocs de vessant.

En un pis d’aquesta generació gairebé res no està trencat, però gairebé tot està cansat. La clau és l’ordre: primer el que falla en silenci i després el que es veu.
Són les dues estances que més envelleixen: rajola petita, aixetes de fa dècades, banyera de sèrie. Es refan amb la instal·lació d’aigua i desguàs revisada, i es decideix si la banyera continua o es canvia per una dutxa segons qui visqui a casa.
Una caldera de gas de finals dels noranta és al tram final de la seva vida habitual, i la factura d’hivern ho delata si la fusteria és d’alumini sense trencament de pont tèrmic. Es comparen dos camins, caldera nova amb la finestra actual o finestra i aïllament primer, i es deixa per escrit què inclou cadascun.
Quan es vol deixar el pis rodó: terres, il·luminació, armaris, pintura, cuina i bany alhora. Compensa fer-ho en una sola obra, perquè es pica una vegada i no tres.
Amb menys de 45 anys no hi ha inspecció tècnica obligatòria, però sí cèdula i certificat energètic per vendre o llogar. S’arregla el que el comprador o el llogater veu a la primera visita: cuina, bany, terres i pintura.
No és l’estructura. Són les peces amb data de caducitat, i cadascuna avisa d’una manera diferent.
En un pis acabat cap al 1998 l’estructura i les particions solen estar en perfecte estat. El que fa anys són els components amb vida útil limitada: la caldera de gas individual, que sol ser el primer a arribar al límit, les gomes de les finestres, els sifons, les aixetes, el motor de l’extractor i els mecanismes elèctrics d’aquell catàleg.
El que gairebé mai no es veu és el bany. Sifons, vàlvules i juntes de silicona envelleixen darrere de l’enrajolat, i una petita fuga contínua pot passar anys sense avisar. Per això, en una reforma de bany d’aquesta generació es prova la instal·lació d’aigua i se substitueixen claus de pas i flexos, que és una partida petita i evita l’ensurt.
I l’electricitat: el quadre d’aquells anys sol tenir menys circuits i menys proteccions que els d’avui, pensat per a una casa amb menys aparells.
Pocs circuits per als aparells d’avui: salta el diferencial amb el forn i l’aire alhora.
Sifons, flexos i juntes amb anys: se substitueixen en reformar, encara que no degotin.
En molts habitatges de l’època, alumini sense trencament de pont tèrmic: soroll i fred.
Si falla, falla al gener; convé decidir el canvi a l’estiu.
Amb un pis de més de vint-i-cinc anys, la pregunta no és si reformar, sinó fins on arribar.
Qui fa anys que viu al pis sol reformar per cansament; qui l’acaba de comprar, per ajust. En tots dos casos, un pressupost tancat i desglossat per partides permet triar el nivell sense sorpreses:
Tres nivells d’obra
Pintura, sòcols, portes lacades i il·luminació: el pis es veu nou sense tocar instal·lacions.
Cuina, banys, terres i electricitat: el que més envelleix i el que més es nota.
Tot l’anterior més clima, fusteries i distribució.
Viure-hi, llogar o vendre canvien el que val la pena.
Quadre, aigua, desguassos i gas: es miren abans de triar acabats.
Caldera i fusteries són el que més pesa en ella.
Amb la caldera al límit, l’obra de clima es programa a l’estiu.
L’estudi de població de l’Ajuntament delimita una zona Via Europa-Nou Parc Central, amb un contorn aproximat al de la seva associació de veïns, que tenia 8.468 habitants i 3.262 llars a 1 de gener de 2025, amb una mitjana de 2,60 persones per llar. La seva piràmide té un tret que explica moltes reformes: el grup més gran és el de 45 a 54 anys, més d’un de cada cinc veïns, i hi ha a més una cohort gran d’adolescents de 10 a 19.
És la piràmide de famílies consolidades, probablement de les que es van instal·lar quan el barri era nou, amb fills a l’ESO i al batxillerat. D’aquí surten les necessitats habituals: el dormitori que es converteix en estudi, el bany que es troba a faltar a les vuit del matí i la cuina que s’obre a la sala d’estar per sopar junts. I, a mitjà termini, el dormitori buit quan els fills marxin.
El Parc Central acull la fira d’atraccions i part dels actes de la festa major.
El «nou» Parc Central, ampliat l’any 2000, es va dissenyar amb camins que eviten que el desnivell separi barris i amb una diagonal que manté a la vista Can Boada. Té un recinte firal alineat amb el Camí de la Geganta, i els seus espais oberts allotgen la fira d’atraccions i alguns actes de Les Santes. Als carrers del voltant, aquesta setmana de finals de juliol altera l’aparcament, el soroll i el flux de vianants.
El que aixeca pols i soroll (enderrocs, buidatges, retirada de runa) es programa abans o després de la fira, i per a aquells dies queden els treballs de pintura i fusteria. Cada gremi rep les dates per escrit abans de començar.
Es confirmen cada any amb el programa municipal de Les Santes.
Punt de parada i franja horària, abans de la setmana de fira.
Es retira abans de la setmana gran, no durant.
Cada gremi sap quins dies pot fer soroll i quins no.
Forquilles orientatives a la Via Europa, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
És un barri d’avinguda i de parc, i cada zona es distingeix pel que té al costat més que per l’edat dels seus edificis.
Reformem principalment a:
L’avinguda és l’eix que el pla de 1993 va traçar perpendicular a la costa. Les promocions que la flanquegen són de la mateixa generació, de manera que un portal és bona referència per al del costat, però cada pis té la seva caldera, la seva fusteria i la seva història d’avaries.
El «nou» parc, ampliat el 2000, té un recinte firal alineat amb el Camí de la Geganta i acull la fira d’atraccions i part dels actes de Les Santes. Aquesta setmana de juliol canvia el pas de gent i vehicles, i no programem descàrregues ni runa als carrers del voltant.
La Via Europa va ser una de les obres que van treure Cirera del seu aïllament. Al límit, el diagnòstic d’un bloc de vessant dels cinquanta i el d’un edifici dels noranta són molt diferents; si el teu carrer queda entre els dos, convé mirar també la pàgina de Cirera.
I també en aquestes zones veïnes:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a la Via Europa: preus, llicències, terminis i ajuts.
Probablement a finals dels noranta. L’Observatori Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament diu que el 1998, l’any de més ritme d’habitatges acabats des del 1996, s’estava edificant gran part de la Via Europa i del Parc Central. Importa perquè marca la normativa amb què es va projectar i l’edat de les instal·lacions; ho confirmem amb l’any de construcció que figura al cadastre del teu habitatge.
Encara no, tret que tingui 45 anys o més, i un del 1998 els complirà el 2043. Això no el lliura de revisions: sense obligació, ningú no fa el diagnòstic, i per això mirem nosaltres la coberta, les baixants i el garatge abans de reformar. Si la comunitat ha fet una inspecció voluntària, demana l’informe.
Millor decidir-ho abans, perquè canvia on van els radiadors i el calendari de l’obra. Si la caldera és al límit i les finestres són d’alumini sense trencament de pont tèrmic, comparem dos camins: caldera nova amb la fusteria actual, o fusteria i aïllament primer i una caldera més ajustada després. Et deixem les dues opcions per escrit, amb el que inclou cadascuna.
Depèn de què falli. Si la cuina o el bany estan cansats, no esperis: s’usen cada dia. Si el que vols és una altra distribució, millor esperar a veure com canvia la casa d’aquí a uns anys, perquè el dormitori d’estudi d’avui pot ser el despatx o l’habitació de convidats de demà. Es reforma el que molesta i es deixa flexible el que canviarà.
Per dins, sí. El Parc Central acull la fira d’atraccions i part dels actes de la festa major, així que aquesta setmana de finals de juliol canvia l’aparcament, el soroll i el pas de gent. Programem els enderrocs i la sortida de runa abans o després, i deixem per a aquests dies pintura, fusteria i acabats silenciosos.
El de l’edifici, no el del carrer. Un bloc de vessant dels cinquanta té 45 anys o més i la seva inspecció tècnica ja és obligatòria; un de la Via Europa, de finals dels noranta, no la tindrà fins al 2043. Al primer es comença per l’informe de la comunitat i la baixant; al segon, per la caldera, el quadre elèctric i les fusteries. Es distingeix amb l’any de construcció que figura al cadastre.
Si l’envà no suporta càrrega ni porta el conducte de l’extractor, sí. En edificis d’aquella època l’estructura sol ser de pilars i forjats de formigó i els envans són lleugers, de manera que obrir és habitual, però es comprova amb una cala i no amb el plànol. A més, cal decidir per on surt el fum, que és el que més s’oblida.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a la Via Europa i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.