A l’Havana la pregunta no és si el barri està de moda, sinó què hi ha sota l’arrebossat: una fàbrica de punt de 1851, cases baixes de carrers que baixen al mar i un mur que respira sal. Als papers ni tan sols figura com a barri propi. Per això comencem per l’adreça cadastral i per una cala, no pel catàleg de rajoles.
L’Havana no té divisió administrativa pròpia: el Pla Especial del Patrimoni de 1999 situa les seves finques a l’Eixample, a la zona d’eixample antic (1b) del planejament de 1996. És un detall de paperassa que importa, perquè qui busca informació urbanística per «Havana» no troba res i qui la busca per carrer i referència cadastral sí. El que compta de veritat és la barreja de capes: cases baixes del Camí Ral del segle XVIII, naus tèxtils de mitjan XIX i habitatges que miren a la costa. La teva reforma depèn de quina de les tres t’ha tocat.

No hi ha catàleg de models. Hi ha tres tipus d’edifici que es repeteixen entre el carrer de l’Havana, el Camí Ral i la costa, i cadascun comença amb una pregunta diferent.
Solen tenir murs gruixuts, plantes baixes amb terra gairebé a peu de carrer i cobertes que han rebut afegits. Es mira el peu del mur, el ràfec i la trobada amb la mitgera abans de decidir si el bany canvia de lloc. Si la humitat puja del terreny, es tracta el mur abans de revestir res.
La fàbrica del carrer de l’Havana, número noranta-tres, és de 1851 i avui està subdividida en usos diferents. Quan l’estructura són pilars de fosa i voltes, les parets que semblen envans poden estar sostenint alguna cosa. S’estudia amb cala i amb la fitxa a la mà.
Si el teu habitatge no és dels vells, comparteix amb ells l’ambient marí. El que sol caldre és canviar fusteries i persianes per models que aguantin el salitre, repassar la instal·lació elèctrica a les zones humides i airejar les estances que queden sense ventilació creuada.
El carrer de l’Havana guarda una de les fàbriques de gènere de punt de mitjan segle XIX, i el catàleg en protegeix la façana. Aquesta fitxa serveix de guia per entendre què s’admet en un edifici fabril.
El 1851 es va aixecar al carrer de l’Havana, 93, la fàbrica de gènere de punt de Martorell, Batlle i Cia, obra del mestre d’obres Joan Seda. És un edifici de planta baixa, pis i golfes amb una estructura de pilars de fosa i sostres de volta de maó de pla atirantada. Avui està subdividit i es fa servir com a comerç i tallers. La seva fitxa del Pla Especial li dona nivell B/f: es protegeix la façana.
Un nivell B/f vol dir que la façana no s’enderroca. La reestructuració que afecti la façana s’admet sempre que no se n’alterin les característiques morfològiques, i l’edifici pot pujar plantes segons el planejament general, de vegades amb l’última retranquejada tres metres. L’interior d’aquesta nau està molt modificat: ja va tenir un semisoterrani afegit a la part del darrere quan es va fer servir de discoteca, i la planta baixa va canviar les obertures per allotjar-hi una farmàcia.
D’aquí surt una regla útil per a qualsevol nau tèxtil de l’Havana: el que es veu des del carrer mana, i el que hi ha a dins s’ha anat adaptant. Ordenat de menys a més tràmit:
Què et demana la fitxa segons el que vulguis fer
Cuina, bany, instal·lacions i terres dins d’un habitatge ja existent a l’antiga nau.
Finestres, persianes i aparadors que es veuen des del carrer de l’Havana.
Treure un suport de fosa o retallar una volta per guanyar espai diàfan.
Que sigui B/f no la converteix en intocable per dins, però sí que condiciona què es veu des del carrer.
Quins treballen, i si el tirant d’una volta es pot deixar a la vista o cal protegir-lo.
Si hi ha un semisoterrani recent a la part del darrere, quina humitat arrossega i per on es ventila.
Quin comptador i quina baixant serveixen cada ús, perquè una nau subdividida arrossega instal·lacions barrejades.
El Camí Ral es va traçar al segle XVIII i, amb ell, els carrers que baixen cap al mar. Allà van viure sobretot pescadors i mariners.
Les cases d’aquest tipus solen ser baixes, de mur gruixut i amb poques obertures, fetes per viure de cara al mar i no per ventilar. Avui la reforma passa per guanyar llum, un bany dins de la casa i una cuina que no giri l’esquena al carrer. Tot es decideix després de saber de què està fet el mur.
La sal és el segon protagonista. El salitre cristal·litza dins del morter i rebenta la pintura des de dins, de manera que la solució no és repintar. Es pica l’arrebossat fins on arriba la taca, es deixa assecar el mur i es torna a revestir amb un morter que deixi passar el vapor. És lent, i per això va abans de qualsevol acabat.
A la fusteria exterior, l’alumini amb lacat de qualitat marina o la fusta tractada aguanten anys; el perfil barat, que es corroeix en dos hiverns, no. El mateix val per a les frontisses, els cargols i les ferramentes de persiana, que en aquesta franja haurien de ser d’acer inoxidable.
Es mesura a peu de mur per separar capil·laritat, salitre i fuita de baixant.
Lacat certificat per a ambient costaner i ferramentes d’acer inoxidable.
Caixes i mecanismes amb protecció contra la humitat a banys i plantes baixes.
Morter permeable al vapor a les parets de planta baixa, després de picar el malmès.
Entre la ciutat i la sorra hi ha l’estació de Rodalies i l’avinguda del Maresme. És l’eix que convé conèixer abans de demanar el primer material.
El passeig marítim recorre uns 2,2 km de platges, entre la riera de Sant Simó i la platja de Ponent: Ponent, Varador, Callao i Sant Simó. L’estació de tren de la línia R1 és a l’avinguda del Maresme, i en aquesta mateixa avinguda el catàleg protegeix la Farinera (nivell A) i el Cafè de mar (nivell B/v). Aquesta franja té el seu propi paisatge i el seu propi trànsit.
Per a una obra això vol dir dues coses. Primer, l’accés amb camió s’estudia amb el plànol al davant: on s’atura el vehicle, quant es camina fins al portal i quin permís cal si s’ha d’ocupar la via. Segon, la festa de Les Santes, entre el 24 i el 29 de juliol, omple la ciutat, i aquells dies evitem descàrregues i runa.
La visita ho mesura tot: distància entre el punt de descàrrega i la porta, hores de peó per escala i, si cal demanar ocupació de via, el permís que l’acompanya.
Punt de parada, franja horària i permís, abans del primer dia.
En carrer estret gairebé sempre sacs; el contenidor només on no talli el pas.
Sense apilament de material ni runa, només acabats silenciosos.
Es mesura per saber si hi entren plat de dutxa, banyera o plaques grans sense girar-les.
Forquilles orientatives a l’Havana, a partir de pressupostos reals. El preu final és sempre un pressupost tancat després de la visita.
| Qualitat | Què inclou | Preu per m² | |
|---|---|---|---|
| Econòmica / funcional | Acabats estàndard, distribució sense canvis | 520 – 650 €/m² | |
| Qualitat mitjana | Materials seleccionats, possible redistribució | 750 – 940 €/m² | |
| Gamma alta / luxe | Materials premium i interiorisme de disseny exclusiu | 1.060 – 1.340 €/m² |
Orientatiu. IVA no inclòs. El preu final és un pressupost tancat després de la visita tècnica gratuïta.
De la reforma integral a un gremi concret. Aquests són els nostres serveis principals.
El barri no té límits oficials, però té tres ambients que es reconeixen passejant. Canvien el mur, el salitre i la manera d’arribar amb el material.
Reformem principalment a:
Primera línia de l’avinguda del Maresme, amb el passeig marítim i quatre platges a mà. Aquí manen la fusteria d’ambient costaner, les ferramentes inoxidables i la ventilació creuada.
Carrers que baixen al mar des del Camí Ral, del segle XVIII, amb cases de pescadors i mariners. El mur gruixut s’obre amb cala, i la humitat de planta baixa es tracta abans de l’acabat.
Naus de punt de mitjan segle XIX, com la del carrer de l’Havana, 93, amb nivell B/f. Es demanen la fitxa i l’estructura abans de moure pilars o retallar una volta.
I també a:
Geometria oficial de comarques i municipis (ICGC, 2025).
Tot el que has de saber sobre reformar a l’Havana: preus, llicències, terminis i ajuts.
Perquè l’Havana no és un barri administratiu amb límits propis. El Pla Especial del Patrimoni de 1999 situa els seus edificis a l’Eixample, dins de la zona d’eixample antic. En demanar informació urbanística, cerca per carrer i referència cadastral, no per «Havana». Ho fem nosaltres a la visita.
Es pot, però es decideix amb l’estructura al davant. Una nau del XIX com la del carrer de l’Havana, 93, té pilars de fosa i voltes de maó atirantades, i les parets que semblen envans de vegades sostenen alguna cosa. Fem cala, càlcul si cal i projecte abans de picar.
Esbrinar primer d’on ve. Si és capil·laritat des del terreny, es tracta el peu del mur; si és salitre, es pica l’arrebossat fins on arriba la taca, s’asseca i es revesteix amb morter permeable al vapor. Repintar només tapa la taca durant una temporada.
Sí, si el lacat està certificat per a ambient marí i les ferramentes són d’acer inoxidable. El perfil econòmic sense tractament es corroeix en pocs hiverns. Preguntem a l’instal·lador pel segell de qualitat del lacat i ho deixem escrit al pressupost.
En general sí, segons el planejament general, i la fitxa pot exigir que la planta nova quedi retirada de la façana. La façana no s’enderroca i la reestructuració no en pot alterar les característiques morfològiques. Ho concreta cada fitxa, així que la demanem abans de dibuixar.
Sí, per dins. La festa es concentra entre el 24 i el 29 de juliol i la ciutat s’omple de gent, així que evitem descàrregues, apilament de material i runa. Aquella setmana deixem pintura, fusteria interior i altres acabats silenciosos, i els enderrocs van abans o després.
Si està sana, sí, i sol quedar molt bé. Els tirants d’acer es netegen i es protegeixen amb una pintura anticorrosió, perquè en ambient marí l’òxid avança abans que a l’interior, i el maó es tracta amb un hidròfug. La instal·lació elèctrica ha de passar per un altre lloc, mai per regates a la volta.
Guies pràctiques sobre preus, materials, llicències i decisions d’obra per reformar el teu pis amb criteri.
Una gotera gairebé mai entra on es veu la taca. T'expliquem com trobar el punt feble del terrat i quan compensa refer-lo en lloc de fer pedaços.
Llegir article →Locals i comunitatsLa llicència d'obres i la d'activitat no són el mateix ni es demanen en qualsevol ordre. T'expliquem com es coordinen abans de llogar o reformar un local.
Llegir article →Preus i pressupostosAjuntar bany i cuina comparteix tràmit, proteccions, runa i neteja. Els dos projectes es paguen sencers. T'expliquem què compta en cada cas.
Llegir article →Visita tècnica gratuïta a l’Havana i pressupost tancat per escrit. Resposta en 24 h.