Què canvia en reformar un pis d'abans de 1940?
Reformar un pis anterior a 1940 canvia sobretot l'abast: les voltes, els murs gruixuts i les parets i els terres fora de pla obliguen a decidir què es conserva i a obrir cates abans de tancar el pressupost. El plànol et dona una idea de l'habitatge, però el que hi ha a dins només es veu en obrir.
Per això una reforma integral en un pis així es planifica amb marge de termini i amb partides previstes per a l'imprevist. No és una excepció, és el normal.
Punts clau
- Una volta es conserva o se saneja segons el seu estat i ho confirma un tècnic; mai es pica a cegues.
- Un mur gruixut orienta (15-30 cm o més en edificis antics), però el gruix no decideix si és de càrrega.
- Les parets i els terres d'un pis antic rarament estan a plom ni a nivell, i cal triar entre acceptar-ho o corregir-ho.
- Un pressupost tancat seriós en un pis antic parteix d'una visita tècnica i de cates, no d'un plànol.
Què fa diferent la reforma d'un pis anterior a 1940
La diferència és que l'edifici es va construir amb altres materials i altres oficis, i això condiciona cada decisió de l'obra. Forjats amb volta o amb biguetes antigues, murs de maçoneria o de maó massís, envans que es van aixecar a ull i reformes posteriors que ningú no va dibuixar.
Als pisos antics de Gràcia i del casc antic gairebé sempre hi ha una paret que al plànol és recta i a l'obra no ho és; fins que no la replantegem amb el nivell i la plomada a la mà no se sap quant s'ha d'absorbir amb l'acabat.
Això no fa la reforma impossible. Fa que l'ordre de treball canviï: primer es mira i es mesura, després es decideix l'abast i finalment es tanca el preu. Si algú et dona un preu ferm sense trepitjar el pis, desconfia.
Cada època té els seus costums constructius i les seves sorpreses habituals, així que convé saber en quina ets. Al final tens els articles que desenvolupen cada cas.
Voltes al sostre: què es conserva, què se saneja i què no es toca
Una volta de maó no es tracta com un sostre de guix: o es conserva i se saneja, o se substitueix amb projecte, i aquesta decisió no la pren el paleta a cops de maça. Si el teu sostre és de volta catalana, el primer és saber si hi ha patologies, què hi carrega a sobre i què hi ha a sota.
El més habitual és obrir una cata petita, veure l'estat del maó i de les juntes i comprovar com treballa el conjunt amb les bigues o els murs que la reben. Ho confirma un tècnic, no el que pica. Amb aquesta dada es decideix si es deixa vista, es reveteix o es reforça.
Deixar-la vista té la seva part bona: alçada, textura i caràcter. I la seva part menys amable. Cal netejar, rejuntar, tractar la pols que deixa anar i resoldre per on passa cada instal·lació, perquè una volta no es pot regatar com un envà. Els llums, els conductes i els carrils es pensen abans de tancar res.
Una regla senzilla que seguim: el que no saps com treballa, no es toca. I el que és estructural, es consulta abans d'obrir.
En una reforma que vam fer en un pis de Gràcia, una estança es va buidar fins a deixar la volta a la vista i les instal·lacions van quedar a l'aire abans de tancar. Aquella pausa va permetre revisar i decidir amb el sostre al davant, no sobre el paper.

Murs gruixuts: què guanyes, què limiten i com es decideix
Un mur gruixut aporta inèrcia tèrmica, aïllament acústic i aquests fons de finestra profunds que tant agraden. A canvi, és més difícil passar-hi instal·lacions, obrir buits i moure coses de lloc.
Un envà de maó buit ronda els 7-10 cm; un mur de càrrega o de façana en un edifici antic sol ser clarament més gruixut, entre 15 i 30 cm o més. Ara bé, el gruix orienta, no decideix: un de prim pot ser de càrrega i un de gruixut pot no ser-ho.
Qui decideix és un tècnic amb els plànols de l'edifici i, si cal, amb cates. Si penses a obrir espai, abans convé saber què és un mur de càrrega i què no ho és. Si l'obra en toca un, hi ha projecte tècnic i direcció d'obra, segons la LOE, i llicència d'obra major de l'ajuntament. Si només cau un envà no estructural, normalment n'hi ha prou amb la comunicació prèvia d'obres a l'ajuntament. Cada ajuntament té la seva ordenança, i la consulta prèvia és la via oficial per saber-ho.
Per a les instal·lacions, en un mur gruixut s'eviten les regates a cegues. S'aprofiten envans, falsos sostres i baixants existents, i es pensen els recorreguts abans de tancar. En façana protegida o edifici catalogat, l'ajuntament també pot limitar el que es vegi des del carrer o el pati.
Parets i terres que no són plans: acceptar la geometria o corregir-la
En un pis antic, un terra a nivell és una excepció. Els forjats han cedit, els murs no són rectes i els angles no tanquen a 90 graus. La pregunta no és si hi ha desviacions, sinó quantes n'acceptes.
Hi ha dues filosofies, i totes dues són defensables. Acceptar la geometria conserva el caràcter de la casa: un terra amb la seva ondulació, un mur amb la seva corba. Corregir-la dona línies netes, però costa més i treu gruix útil, perquè es guanya planor a força de capes.
La nostra opinió: corregeix on es nota o molesta (cuina, bany, fusteries a mida, taulells, enrajolats) i accepta on la irregularitat forma part de l'encant (saló, passadís, volta). Una cuina a mida sobre una paret torta dona problemes de debò. Un terra de fang original amb el seu pendent, en canvi, rarament molesta.
Abans de decidir, es replanteja amb nivell, làser i plomada. Amb aquests mesuraments es veu quant s'ha d'absorbir i quina solució encaixa: recreixement, mestrejat, trasdossat o deixar-ho com està.
Les mesures mínimes també importen. El Decret 141/2012 d'habitabilitat fixa alçades de 2,50 m i de 2,20 m en banys, cuines i circulacions, i en rehabilitació es pot flexibilitzar, mai per sota de l'Annex 2 per a habitatges existents anteriors a 1984. Si un recreixement o un fals sostre es menja alçada, ho confirma el tècnic abans de fer-ho.
Què apareix en obrir i com es planifica: visita tècnica, cates i marge
En obrir un pis antic apareix gairebé sempre alguna cosa que el plànol no deia: un envà que amaga un baixant, un buit tapiat, bigues amb humitat, un terra amb diverses capes o instal·lacions d'èpoques diferents. No és mala sort, és la naturalesa de l'obra.
La manera de gestionar-ho és doble. Abans de tancar el preu, visita tècnica i cates als punts dubtosos: sostre, murs que vulguis tocar, terra sota el paviment i zones humides. I durant l'obra, marge de termini i partides previstes per allò que es descobreixi.
Un pressupost tancat per escrit, amb partides detallades, et permet veure què hi ha inclòs i què no. El que surt diferent es discuteix partida a partida, amb fotos, i no a final d'obra. No donem xifres de marge aquí: depèn del pis i només es pot estimar després de la visita.
I fixa't com es paga la pressa. Qui estreny el calendari en una reforma antiga acaba tancant sobre el que no ha vist. Val més deixar un coixí de setmanes que un acabat que s'obre als sis mesos.
Si l'obra també pot alterar el nombre de dormitoris o banys, convé que el tècnic valori si cal renovar la cèdula d'habitabilitat. I si hi ha comunitat de veïns pel mig (façana, galeria, elements comuns), es mira el títol constitutiu i els estatuts abans de tocar res.
Preguntes freqüents sobre reformar un pis antic
Es pot reformar un pis amb volta catalana?
Sí. La volta es pot conservar, sanejar o reforçar segons el seu estat, i ho confirma un tècnic després d'una cata. El que no s'ha de fer és picar-la o regatar-la com un envà. Deixar-la vista exigeix netejar i rejuntar el maó i planificar abans per on passen les instal·lacions.
Com sé si un mur gruixut és de càrrega?
El gruix només orienta: un mur prim pot ser de càrrega i un de gruixut pot no ser-ho. Ho decideix un tècnic amb els plànols de l'edifici i, si cal, amb cates. Abans d'obrir o tirar res, demana-ho per escrit i no et refiïs de la simple aparença.
Cal corregir els terres i les parets tortes en una reforma?
No sempre. Es corregeix on molesta o condiciona: cuina a mida, bany, fusteries i enrajolats. On la irregularitat forma part del caràcter, com un saló o un passadís amb terra original, es pot acceptar. Abans de decidir es mesura amb nivell, làser i plomada.
Un pis antic necessita projecte tècnic?
Depèn de l'obra. Si afecta un mur de càrrega, la façana o elements estructurals, cal projecte tècnic i direcció d'obra, segons la LOE, i llicència d'obra major de l'ajuntament. Una reforma interior sense tocar estructura sol resoldre's amb comunicació prèvia. Cada ajuntament té la seva ordenança.
Per continuar llegint
- Quin pis tens segons el teu barri de Barcelona: tipologies i què hi troba la reforma - Per situar el teu pis en la seva tipologia i saber què sol trobar la reforma en cada una.
- Envans que es poden tirar i murs que no: com identificar un mur de càrrega - Abans de pensar a obrir espai, convé saber distingir un envà d'un mur de càrrega.
- Reformar un pis antic a l'Eixample modernista: guia - Si el teu pis és de la trama modernista, la guia específica de l'Eixample.
- Reformes integrals a Barcelona per a pisos antics, cases i locals - Com plantegem una reforma integral a Barcelona, amb visita tècnica gratuïta i pressupost tancat.
- Reformes integrals a l'Eixample: pisos modernistes de la trama Cerdà - Què demanen d'entrada les finques de la trama Cerdà i com s'aplica a la teva obra el que s'ha vist sobre murs i terres.
- Reformes integrals a Gràcia: l'antic poble de places i carrers estrets - Com condicionen els carrers estrets i les finques antigues del barri l'accés, els terminis i el que apareix en obrir.



