Què ha de revisar una comunitat de veïns i en quin mes?
Una comunitat de veïns hauria de repartir les revisions per temporada: coberta, baixants i patis abans de les pluges de tardor, façana, terrat i balcons amb bon temps, i instal·lacions comunes a l'hivern. És un calendari de bones pràctiques d'ofici, no una llista d'obligacions legals.
El que sí que té data fixa per normativa (ascensor, incendis, gas, legionel·la) ho marca la teva empresa mantenidora, i aquí no convé improvisar.
Punts clau
- El manteniment preventiu és una bona pràctica d'ofici: ordena les revisions per temporada i evita que una avaria petita acabi en obra d'urgència.
- Setembre i octubre són els mesos de coberta, embornals, baixants i patis, abans de les primeres pluges fortes.
- Façana, terrat i balcons es revisen amb bon temps, de març a agost, quan es pot treballar en altura amb seguretat.
- Ascensor, incendis, gas i legionel·la tenen periodicitat per normativa sectorial: confirma-la amb la teva empresa mantenidora.
- Cada revisió anotada al Llibre de l'Edifici és documentació útil quan arribi l'ITE.
Què entra en un pla de manteniment preventiu i què no és obligació
Un pla preventiu és un calendari de revisions visuals i petites intervencions que la comunitat decideix fer perquè l'edifici no es degradi, i la major part no té una periodicitat fixada per norma. El que sí que en té està concentrat en unes poques instal·lacions regulades.
Convé separar tres coses. Primer, les revisions regulades, que tenen la periodicitat fixada per normativa sectorial i les fa una empresa habilitada. Segon, el manteniment d'ofici, que és el que descriu aquest article: mirar, netejar, anotar. I tercer, l'obra d'urgència, que és el que apareix quan el segon no s'ha fet.
La diferència entre preventiu i urgència es nota a la factura i a l'ànim de la junta. Netejar un embornal és una matinada de feina. Refer un fals sostre i la impermeabilització de sota perquè l'aigua feia mesos que entrava és una altra conversa, amb derrama inclosa.
Qui decideix i encarrega? La junta de propietaris, normalment a través de l'administrador o del president, i sempre segons el que fixin la llei i els estatuts. A Catalunya la referència és el Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. Si el calendari s'aprova un cop l'any, juntament amb el pressupost, ningú no ha d'improvisar enmig d'una tempesta.
I un avís: aquest calendari és orientatiu. Cada edifici té la seva coberta, el seu pati i les seves instal·lacions, i un tècnic que l'hagi visitat ajustarà dates i freqüències millor que qualsevol llista general.
Setembre i octubre: coberta, baixants i patis abans de les pluges
Setembre és el mes de mirar tot el que porta aigua: coberta, terrat, embornals, baixants i patis, abans que arribi la primera tempesta forta de tardor.
A les finques antigues de l'Eixample i de Gràcia gairebé sempre arribem després d'aquesta primera tempesta: una baixant embussada o un embornal de terrat ple de fulles que ningú no havia mirat en mesos. Fins que no s'obre el fals sostre de l'últim pis no es veu l'abast real de la humitat.
Això és el que se sol revisar en aquest tram, com a pràctica d'ofici:
- Embornals i desguassos del terrat: netejar fulles, terra i restes, i comprovar que l'aigua hi corre i no es queda entollada.
- Impermeabilització: buscar esquerdes, butllofes, zones aixecades i trobades amb el parapet o els elements que sobresurten.
- Baixants: mirar unions, juntes i taques d'humitat als trams visibles, i avisar un tècnic si hi ha olors o sorolls d'aigua estranys.
- Patis interiors i de llums: retirar runa i objectes, revisar l'embornal del fons i la sortida de la ventilació.
- Canals i remats de coberta inclinada, si n'hi ha: teules mogudes, peces trencades, trobades amb xemeneies.
Fixa't que gairebé tot és neteja i mirada. No cal bastida ni projecte. Cal que algú pugi i ho faci abans de les pluges, no després. Per a la feina en altura, millor un professional amb els mitjans de seguretat adequats que un veí voluntariós.
Si el terrat s'usa com a espai d'estesa o d'oci, el desgast és més gran i la revisió hauria de ser més freqüent. Si us plantegeu anar més enllà, convertir-lo en terrassa transitable canvia permisos i estructura, i això ja no és manteniment.
I per si ho dubtes: la humitat que veus en un sostre d'últim pis gairebé mai neix on apareix la taca. L'aigua viatja pel forjat abans de treure el cap. Per això mirar només el sostre no n'hi ha prou; cal mirar també a dalt.
Novembre a febrer: instal·lacions comunes, portal i zones interiors
L'hivern és el moment de revisar el que és sota sostre: portal, escala, sala de comptadors i quadre de la instal·lació elèctrica comuna. Amb mal temps a fora, la feina interior es fa sense pressa de terminis.
Què sol entrar en aquest bloc:
- Quadre elèctric i CGP de zones comunes: inspecció visual d'escalfaments, olors, proteccions que salten sovint. Qualsevol intervenció a la instal·lació la fa un instal·lador autoritzat segons el REBT.
- Il·luminació de portal, escala i garatge: llums cremats, llums d'emergència que no s'encenen, detectors de presència que fallen.
- Sala de comptadors i muntants: ordre, senyalització, absència d'humitat i d'objectes emmagatzemats.
- Escala i portal: graons, baranes, passamans, antilliscants, paviment solt o amb rajoles aixecades.
- Portes del portal, bústies, intèrfon i panys.
Una cosa que defensem amb fermesa: la revisió del quadre elèctric comú no es deixa per quan salta l'automàtic. En moltes finques amb instal·lacions antigues, les zones comunes són la part que fa més temps que no es toca, precisament perquè ningú no se la considera seva.
És també un bon moment per recórrer l'edifici amb un tècnic i fer una llista del que es veu: fissures a les parets de l'escala, humitats al portal, descantellats al sostre de l'últim replà. Aquesta llista, amb data i fotos, és la base del calendari de l'any següent.
I les baixants tornen a aparèixer. Després d'uns mesos de pluges, si un veí del baix nota humitat o mala olor al pati, no esperis a la primavera: avisa qui porti el manteniment.

Març a agost: façana, terrat i balcons amb bon temps
La primavera i l'estiu són l'època de la façana, els balcons i els treballs en altura, perquè amb temperatures suaus i sense pluja la feina es fa millor i amb menys risc.
| Element | Què es mira | Quan convé |
|---|---|---|
| Façana | Fissures, despreniments de revestiment, zones buides en picar, elements solts | Març a juny |
| Balcons i volades | Estat del cantell, de la barana, oxidació d'armadures, goteres del terra | Abril a juliol |
| Terrat | Segona revisió després de l'hivern: impermeabilització, juntes, entollaments | Maig a juliol |
| Fusteries i finestres comunes | Segellats, tancaments, vidres a l'escala i als patis | Estiu |
| Mitgeres i parapets | Estabilitat, remats, trobades amb la coberta | Amb bon temps |
La taula és una guia d'ofici, no un calendari obligatori. Cada edifici demana el seu ordre.
La façana es mira primer des del carrer, amb prismàtics si cal, i després de prop amb mitjans auxiliars si hi ha dubtes. El despreniment d'un tros de revestiment o d'un element de balcó és un risc per a qui passa per sota, així que, tan bon punt alguna cosa soni buida o es vegi solta, s'avisa un tècnic i es senyalitza la zona.
Els balcons mereixen atenció a part. En edificis antics, l'òxid de les armadures empeny el formigó i el parteix des de dins: ho veiem com un descantellat amb taques marrons al cantell. Quan això apareix, ja no som a la neteja: cal avaluar i probablement reparar.
I el terrat, segona volta. Després de l'hivern, la impermeabilització ha patit dilatacions, pluges i, de vegades, trepitjades. Mirar-ho al maig o al juny permet reparar a temps abans de la tardor següent. Reparar és sempre més barat que refer, però aquí no et donem xifres perquè depenen de l'edifici i de la visita tècnica.
Quan una d'aquestes revisions destapa alguna cosa més gran, com un balcó amb armadures a la vista o una façana amb risc de despreniment, cal passar de manteniment a obra, i això requereix projecte, tècnic i acord de la comunitat.
Les revisions regulades: ascensor, incendis, gas i legionel·la
Ascensor, protecció contra incendis, instal·lacions de gas i prevenció de la legionel·la són les revisions que tenen periodicitat fixada per normativa sectorial, i les duu a terme una empresa habilitada per a cadascuna.
Aquí no donem periodicitats, perquè depenen del tipus d'instal·lació i de la normativa aplicable en cada cas. El correcte és demanar a la teva empresa mantenidora que t'indiqui per escrit quines revisions corresponen al teu edifici i cada quant, i confirmar-ho amb ella.
| Instal·lació | Qui la revisa | Periodicitat |
|---|---|---|
| Ascensor | Empresa conservadora habilitada | Segons normativa i contracte: confirma-la amb la teva empresa mantenidora |
| Protecció contra incendis (extintors, BIE, detecció) | Empresa mantenidora autoritzada | Segons normativa i la teva empresa mantenidora: confirma-la |
| Gas (instal·lació comuna) | Empresa instal·ladora o distribuïdora | Segons normativa i la teva empresa mantenidora: confirma-la |
| Legionel·la (si hi ha instal·lacions de risc) | Empresa especialitzada | Segons normativa i la teva empresa mantenidora: confirma-la |
Una bona pràctica és posar aquestes dates al mateix calendari que la resta. No perquè les revisem nosaltres, sinó perquè l'administrador veu d'una ullada què cau cada mes i evita oblits.
Si l'ascensor és la font recurrent d'avaries, potser la pregunta ja no és la revisió sinó si val la pena reformar-lo o substituir-lo, o plantejar una altra solució d'accessibilitat. És una altra decisió, amb els seus propis comptes.
Com connectar el calendari amb l'ITE i el Llibre de l'Edifici
Cada revisió que es fa i s'anota és un paper menys per buscar quan arribi la inspecció tècnica de l'edifici. L'ITE mira l'estat general de l'immoble, i un historial ordenat de manteniment ajuda el tècnic a entendre què s'ha vist i què s'ha reparat.
El Llibre de l'Edifici és el lloc natural per guardar aquesta informació: data de cada revisió, qui la va fer, què es va trobar i què es va reparar. No cal que sigui un document complicat; l'important és que sigui complet i que algú s'encarregui d'actualitzar-lo.
Una rutina senzilla funciona bé:
- En aprovar el pressupost anual, la junta aprova també el calendari de revisions.
- Cada revisió genera un breu informe amb data, fotos i observacions.
- El que es detecti i requereixi reparació es prioritza: urgent, a curt termini, a vigilar.
- Tot es guarda en una mateixa carpeta, digital o física, que viatja amb l'administrador.
Això fa dues coses útils. Evita que una esquerda que ja es va veure fa tres anys es descobreixi «de nou» i es discuteixi si és nova. I permet que, quan calgui una obra de més abast, el tècnic parteixi de dades i no de zero.
Per a terminis i requisits de l'ITE, consulta un tècnic o la informació de la Generalitat de Catalunya. Aquí només convé fixar la idea que el manteniment ordenat és la millor preparació per a l'ITE.
Si prefereixes que algú executi i registri aquest calendari, es pot organitzar mitjançant un contracte de manteniment, amb visita tècnica prèvia gratuïta i un pressupost tancat per escrit, de manera que cada partida estigui clara abans de començar.
Preguntes freqüents sobre el manteniment anual d'una comunitat
Quines revisions ha de fer una comunitat de propietaris?
Les regulades, com ascensor, incendis, gas o legionel·la, les marca la normativa sectorial i les fa una empresa habilitada; confirma amb la teva mantenidora quines corresponen al teu edifici. La resta, com coberta, baixants o façana, són bones pràctiques d'ofici que la junta decideix fer.
Quan s'ha de netejar la coberta i les baixants?
El més habitual és fer-ho al setembre o a l'octubre, abans de les primeres pluges fortes, i repetir una mirada després de l'hivern si l'edifici té fulles o arbres a prop. Si hi ha humitats o embussos recurrents, convé que un tècnic en revisi la causa.
Qui decideix i encarrega el manteniment en una comunitat?
La decisió correspon a la junta de propietaris, i l'encàrrec sol gestionar-lo l'administrador o el president. Les majories i el repartiment de costos depenen de la llei i dels estatuts de cada comunitat.
Quina diferència hi ha entre manteniment preventiu i obra d'urgència?
El preventiu es planifica i es fa abans que hi hagi dany: netejar, revisar, reparar el que és petit. L'obra d'urgència arriba quan el problema ja ha causat humitats, despreniments o avaries, i sol ser més costosa i més molesta per als veïns.
Com s'anota el manteniment al Llibre de l'Edifici?
Amb la data de cada revisió, qui la va fer, què es va observar i què es va reparar, juntament amb fotos o informes si n'hi ha. No cal un format complex: n'hi ha prou que estigui ordenat i s'actualitzi cada cop que es faci alguna cosa.
Per continuar llegint
- Manteniment d'edificis a Catalunya - Si prefereixes que algú executi i registri aquest calendari, aquí tens com s'organitza el manteniment per contracte.
- Inspecció tècnica d'edificis (ITE) a Catalunya - És el punt on les revisions de l'any es converteixen en la inspecció oficial de l'edifici.
- Què és el Llibre de l’Edifici - On convé deixar anotades les revisions i reparacions que faci la comunitat.
- Reformes de comunitats de veïns a Catalunya - Quan una revisió destapa una obra que ja no és manteniment, aquest és el pas següent.



