Quins són els passos per reformar un bany i en quin ordre entren els gremis?
Un bany es reforma en aquest ordre: es protegeix i s'enderroca, després van els desguassos i la lampisteria, l'electricitat, la impermeabilització, l'enrajolat, els sanitaris amb la mampara i, al final, els acabats. I entre una fase i la següent es comprova l'anterior abans de tapar-la.
La seqüència sembla òbvia sobre el paper. El que decideix si l'obra surt bé és el que es mira entre fase i fase, perquè gairebé tot el que falla en un bany queda enterrat sota l'enrajolat.
Punts clau
- L'ordre d'una reforma de bany és: protecció i replanteig, demolició, desguassos i lampisteria, electricitat, impermeabilització, enrajolat i paviment, sanitaris, mampara i acabats.
- Cada instal·lació es prova abans de tancar-la: la lampisteria a pressió, els desguassos amb aigua i la impermeabilització amb una prova d'estanquitat.
- Amb el bany enderrocat es decideix sobre la baixant, els desguassos vells i els pendents; per això la primera setmana mana sobre la resta.
- Una reforma interior que no toca estructura ni façana sol resoldre's amb comunicació prèvia d'obres a l'ajuntament.
Abans de tocar res: protecció, tràmit i replanteig
L'obra d'un bany comença abans de la primera maça, amb la zona preparada i el tràmit resolt. Un bany reformat sense aquesta preparació acaba amb el replà brut, els veïns emprenyats i decisions preses amb la pols a la cara.
Primer es protegeix el recorregut: terra del passadís, marcs de les portes, ascensor i escala si la finca els comparteix. Es tallen l'aigua del bany i l'electricitat de la zona, i es deixa un punt d'aigua provisional per a la resta del pis. Si el bany és l'únic de l'habitatge, convé parlar des del principi de com es viuen aquells dies, perquè això també forma part del pla.
Pel que fa al tràmit, una reforma interior que no toca estructura ni façana sol entrar a la comunicació prèvia d'obres. Cada ajuntament té la seva ordenança, així que la consulta prèvia al mateix ajuntament és la via oficial per saber què toca en el teu cas. Si canvies el nombre de banys de l'habitatge, convé que un tècnic valori si afecta la cèdula d'habitabilitat.
I queda el replanteig, que és dibuixar sobre el terra i la paret el que tindràs: on va el vàter, l'eix de la dutxa, l'alçada de les aixetes, l'amplada de la mampara. És el moment de tancar decisions de distribució, i les que no es tanquin aquí es paguen després amb obra refeta. Si el bany és petit, val la pena mirar abans les decisions que guanyen espai en un bany petit.
Demolició i preparació del suport
La demolició no s'acaba quan cau l'última rajola: s'acaba quan sabem què hi ha a sota. Es lleva l'enrajolat, el paviment, els sanitaris i, si cal, el fals sostre, i es retiren les runes per un recorregut protegit.
A les finques antigues de l'Eixample i de Gràcia gairebé sempre hi ha una baixant de la comunitat o un desguàs de plom amagats darrere de l'enrajolat; fins que no enderroquem no se sap l'abast real. Per això la primera setmana mana sobre tota la resta: el que apareix aquí pot canviar la col·locació del vàter, el recorregut dels desguassos o la feina prèvia amb la comunitat de veïns.
Amb el bany en brut es fan tres comprovacions abans de continuar:
- Estat del forjat i del suport: que no hi hagi humitats velles, esquerdes ni zones toves sota el paviment.
- Estat de les canonades i els desguassos existents: què es conserva i què se substitueix sencer.
- Ubicació real de la baixant, que no sempre coincideix amb el plànol.
Aquí es decideix també quins envans es refan. Un envà de bany que surt humit o desplomat no s'enrajola al damunt: es reconstrueix, s'aplomma i es deixa a punt per rebre el material. Enrajolar sobre un suport dubtós és la manera més cara d'estalviar un dia.
Desguassos, lampisteria i electricitat: el que va dins de la paret i del terra
Les instal·lacions van abans que qualsevol acabat, i entre elles l'ordre també compta: primer els desguassos, que depenen del pendent, i després l'aigua i l'electricitat. Els desguassos manen perquè no es poden torçar; una canonada d'aigua sí.
Aquí entra el CTE DB-HS. El seu apartat d'evacuació (DB-HS 5) fixa que el vàter aboqui directe a la baixant o amb un maniguet d'escomesa d'1,00 m com a màxim, que el pot sifònic quedi a 2,00 m com a màxim de la baixant i que els lavabos, les piques i els bidets portin sifó individual fins a 4,00 m de la baixant. Són els valors de la norma; el tècnic els confirma sobre el plànol del teu bany.
D'aquí ve la pregunta de què passa amb la baixant en moure el vàter. Si l'allunyes del lloc original, s'allarga el tram horitzontal i es complica el pendent; amb el terra obert es veu si hi ha recorregut, i si no n'hi ha, la resposta honesta és que no es mou. Aquesta conversa passa a la visita tècnica, no amb el bany a mig fer.
Amb els desguassos col·locats es fa la lampisteria: instal·lació d'aigua freda i calenta, claus de pas i, si es canvia, la preinstal·lació de l'escalfador. Abans de tancar res, la xarxa es prova a pressió i es mira que aguanti sense pèrdues. Els desguassos es proven tirant aigua i comprovant que corre sense retencions ni fuites a les unions. Un degoteig en una unió és cosa de cinc minuts amb la paret oberta i de vàries setmanes amb la paret enrajolada.
La instal·lació elèctrica del bany es fa en el mateix moment, amb les regates encara obertes. Es col·loquen els circuits d'il·luminació, l'extractor si el bany no té finestra, els punts del mirall i els endolls, respectant les zones de protecció al voltant de la dutxa que fixa el REBT. Si la reforma renova la instal·lació, s'actualitza el quadre elèctric i s'emeten els butlletins i certificats del que és nou.
Parlant d'extracció: un bany sense finestra necessita ventilació mecànica per conducte segons el CTE DB-HS 3, i el Decret 141/2012 d'habitabilitat exigeix ventilació a l'exterior al bany dels habitatges existents. El conducte es decideix ara, no quan el sostre ja és tancat.

Impermeabilització i pendents: la fase que no es veu i no admet error
La impermeabilització va després de les instal·lacions tancades i abans de l'enrajolat, i és la fase que més convé supervisar perquè ningú no la tornarà a veure. Els materials, la normativa i les fallades habituals tenen el seu propi article, així que aquí només compta on encaixa i què es comprova.
Abans d'aplicar res es refan els pendents del terra amb morter, de manera que l'aigua corri cap al sumidor o el desguàs lineal i no es quedi a les cantonades. Es repassa amb la mà i amb una regla llarga, i la comprovació real és tirar-hi un cubell d'aigua i veure cap on va. Si es fa bassa, es corregeix llavors: després ja no es pot.
Després s'aplica el sistema impermeable al terra i es puja per les parets de la zona de dutxa i pel perímetre, amb reforç a les trobades, les cantonades i els passos de canonada. Els punts febles d'un bany gairebé mai no són al centre del terra, sinó aquí: el racó, el sumidor, el peu de la paret.
Un cop curada la impermeabilització, es fa una prova d'estanquitat: es tapa el desguàs, s'omple la zona d'aigua i es deixa el temps que marqui el fabricant del sistema, mirant si baixa el nivell o apareix humitat al sostre del veí de sota. És una comprovació barata, de les que més obra refeta eviten, i en un pis amb veïns a sota és gairebé una qüestió de convivència.
Aquí també influeix una decisió que es pren abans: si la dutxa és d'obra o amb plat, perquè canvia l'alçada del terra, el sumidor i els temps d'assecat. Tens la comparativa entre dutxa d'obra i plat per decidir-ho amb calma.
Enrajolat i paviment: del replanteig a la junta
L'enrajolat comença pel replanteig de les peces, no per enganxar la primera. Es marquen les línies de referència, es reparteix l'amplada de la paret perquè no quedin talls fins en una cantonada i es decideix on coincideixen les juntes amb els punts fixos: el mirall, la finestra, la mampara.
L'ordre habitual és terra primer o parets primer segons el sistema i el material; l'important és que es faci sempre amb el mateix criteri de nivells i que les línies quedin a plom i a escaire. Amb gres porcellànic de gran format, a tot això, el suport ha d'estar molt més ben planejat que amb una peça petita, perquè qualsevol desnivell es nota a la junta.
Es col·loquen els perfils a cantonades i cantells, es respecten les juntes de dilatació i es deixen els forats retallats per a la grifoteria, el nínxol i els registres abans d'enganxar. El registre de les claus de pas i dels sifons no es tapa: es deixa accessible, perquè tard o d'hora caldrà ficar-hi mà.
Entre l'enrajolat i la junta hi ha un temps de fraguat que es respecta, perquè trepitjar o mullar una peça fresca descol·loca la feina. Després es rejunta, es neteja i es segella amb silicona a les trobades de moviment (terra-paret, racons, perímetre del plat), mai amb beurada rígida.
Cada fase humida té el seu assecat, i per això el bany no s'usa mentre dura l'obra. Els terminis totals depenen de la mida, del material i del que aparegui en enderrocar, i els tens a la guia de preus i terminis del bany.
Sanitaris, mampara i acabats: el final de l'obra
Els sanitaris i la mampara van al final perquè són el més delicat i el més fàcil de malmetre. Amb el paviment i l'enrajolat acabats, es munten el vàter, el lavabo o el moble, la grifoteria i la columna o l'aixeta de dutxa, i es connecten al que es va deixar preparat.
Si el vàter és suspès, el bastidor ja es va col·locar abans de l'enrajolat i ara només es munta el ceràmic i el polsador. És una de les raons per les quals el replanteig del principi importa tant: el bastidor queda dins la paret i no es mou després.
La mampara s'instal·la quan l'enrajolat i el segellat han eixugat, i no abans. Es pren la mida real a l'obra, mai la del plànol, perquè les parets no són perfectament rectes i un centímetre d'error en un vidre temperat no es corregeix amb silicona. Per això s'encarrega amb el bany ja enrajolat.
Els acabats inclouen el mirall, els accessoris, l'extractor, els punts de llum i els sòcols si n'hi ha. Abans de donar el bany per acabat es fa una última tanda de proves amb tot muntat: aixetes, desguassos a ple cabal, descàrregues, extracció i circuits elèctrics. Si alguna cosa falla, es corregeix amb el cap d'obra al davant i no la setmana següent.
Aquesta taula recull què es comprova a cada pas abans de passar al següent:
| Fase | Què es comprova | Per què no es pot esperar |
|---|---|---|
| Demolició | Estat del suport, de les canonades i posició de la baixant | Decideix el recorregut dels desguassos i l'abast de l'obra |
| Desguassos i lampisteria | Prova de pressió i desguassos amb aigua | Una fuita darrere de l'enrajolat obliga a obrir-lo |
| Electricitat | Circuits, proteccions i zones de la dutxa segons REBT | Les regates es tanquen a la fase següent |
| Pendents i impermeabilització | Caiguda cap al desguàs i prova d'estanquitat | És la fase que ningú no veurà un cop enrajolada |
| Enrajolat i paviment | Nivells, plomades, juntes i registres accessibles | La correcció posterior és refer peça a peça |
| Sanitaris i mampara | Mida real, segellat i proves finals | El vidre a mida no es torna |
Aquesta és la lògica de treballar amb un únic cap d'obra que coordina els gremis: cadascun entra quan l'anterior ha deixat la fase comprovada, i ningú no tapa el que no s'ha provat. Un pressupost tancat per partides et permet veure aquestes fases per separat i detectar quan en falta alguna.
Preguntes freqüents sobre l'ordre d'una reforma de bany
Què es fa primer en reformar un bany?
Primer es protegeix la zona, es tallen els subministraments del bany i es fa el replanteig. Després s'enderroca i es revisa el que apareix: suport, canonades antigues i baixant. Fins que no s'ha vist això no es tanca el recorregut dels desguassos.
S'enrajola abans o després de la lampisteria?
Després. La lampisteria i els desguassos van dins de la paret i del terra, es proven a pressió i amb aigua, i només quan estan comprovats s'impermeabilitza i s'enrajola. Fer-ho al revés obliga a obrir l'enrajolat davant de qualsevol fuita.
Quan s'impermeabilitza un bany?
Després de les instal·lacions i de refer els pendents, i abans de col·locar l'enrajolat i el paviment. Un cop curat el sistema, es fa una prova d'estanquitat omplint d'aigua la zona i es comprova que no baixa el nivell.
Quan es col·loca la mampara?
Al final, quan l'enrajolat, les juntes i el segellat han eixugat. La mida es pren a l'obra amb les parets acabades, perquè un vidre temperat a mida no admet correccions i demanar-lo amb la mida del plànol sol sortir malament.
Cal comunicació prèvia per reformar un bany?
Si l'obra és interior i no toca estructura ni façana, sol bastar la comunicació prèvia d'obres a l'ajuntament. Cada ajuntament té la seva ordenança, així que convé confirmar-ho amb una consulta prèvia o amb un tècnic.
Per continuar llegint
- Reformes de bany a Barcelona - Com treballem una reforma de bany de principi a fi, amb visita tècnica gratuïta i pressupost tancat.
- Reforma de bany a Barcelona: guia completa de preus, materials i terminis - Si el que busques són els preus, els materials i els terminis totals, que aquí no es tracten.
- Idees per a un bany petit: les decisions d'obra que guanyen espai - Les decisions de distribució que convé tancar abans de començar l'obra, sobretot en banys petits.
- Impermeabilització en reforma de bany: materials, normativa i errors freqüents - La fase d'impermeabilització explicada a fons: sistemes, normativa i fallades habituals.
- Preu de reformar un bany de 5 m²: el pressupost tipus i el salt al plat d'obra - El pressupost tipus d'un bany de 5 m² partida a partida, com a pas següent per posar-hi xifres.


